Agné: un nom que una destitució no esborrarà

RAÜL AGNÉ. El tècnic dels dos miracles. El primer el va fer la temporada passada conduint l'equip (i el club) a segona A després de 50 anys. I el segon el va fer en la primera volta, encarrilant una permanència que ara segellarà el director esportiu, Javi Salamero. Qui no hauria signat abans de començar la lliga estar cinc punts per sobre els llocs de descens a cinc jornades del final? Agné ha espremut fins a l'última gota una plantilla que, desenganyem-nos, té unes limitacions enormes, alarmants. I no han estat precisament els reforços (ni els de l'estiu ni els de l'hivern) els que han estirat el carro en el debut. La il·lusió, la motivació i el treball han estat molt per damunt de la qualitat i el talent, que en aquesta plantilla s'han de buscar amb lupa. Amb un discurs planer i molt directe –de vegades massa–, amb moltes hores de dedicació i també amb uns quants renecs més del compte, Agné s'ha fet un nom dins el futbol (professional) que segur que la seva destitució no esborrarà.

EL RECANVI. No és la primera vegada que Javi Salamero acaba a la banqueta. Ja ho va fer el curs 2006/07 (fent tàndem amb Ricardo Rodríguez) després de la destitució de Joan Carrillo, un examic. No cal ser un linx per veure que la relació Agné-Salamero ha estat més aviat freda quan ocupen dos càrrecs que haurien d'estar en comunicació permanent. De portes enfora i davant dels micròfons, com a mínim el discurs de Salamero era pro Agné. Però el cas és que des d'ahir Salamero té més galons que mai a dins el club i llibertat màxima en l'àrea esportiva. Gusó li ha encarregat la salvació i el disseny del Girona 2009/10. Molt més senzill el primer objectiu, que ja és a tocar (i coneix molt bé l'equip perquè s'ha perdut poquíssims partits aquesta temporada; una altra cosa és que aquesta hagi de ser una de les prioritats d'un director esportiu) que no pas el segon: la planificació està mig hipotecada, per dir-ho suaument, amb jugadors amb els quals no es compta per l'any vinent però que tenen contracte. S'imaginen vuit o deu casos com el de Santi Asensio? Salamero, amb això té sort, s'assegura la implicació de la plantilla d'aquí al final perquè és ell qui decidirà qui es queda i qui no.

LA DIRECTIVA. Ha estat qui ha executat Agné. I Josep Gusó ha assumit la responsabilitat de la decisió. Ha pagat el tècnic les allargues que ha anat donant a la directiva sobre la seva renovació? És possible. Els informes dels tècnics de despatx incitaven a la junta a fer aquest pas? Costa creure que dos mals resultats (o cinc) dinamitin tot un projecte. La sensació és que els nervis s'han cruspit la reflexió i la lògica. I si el club ha vinculat la marxa de l'equip a la venda d'accions, ha barrejat naps i cols. La setmana passada es va acabar la segona fase. Se sap que ha anat força malament, però encara ningú ha dit ni piu. Tal com està el pati, l'equip té més ben encarrilada la salvació que el club la transformació en SAE.

RESULTATS O OBJECTIU? I si en comptes de marcar l'Eibar al camp de l'Alavés ho hagués fet el Girona al Martínez Valero? L'equip hauria trencat la dinàmica de derrotes, però curiosament tindria la zona de descens més a prop, a quatre punts. I amb un empat a Elx, Agné encara seria avui l'entrenador. El tècnic ha estat víctima dels resultats quan hi ha una cosa encara més determinant: la classificació. Al Madrid, per exemple, Juande Ramos va arribar a sumar 52 punts de 54 i mai no va guanyar ni cinc de crèdit. Aquí sí que va manar l'objectiu.