El que es diu i el que no es diu

Fa tota la impressió que Carles Monguilod i tots els advocats i assessors de Josep Delgado han estat fent i faran tot el possible perquè l'empresari no hagi ni de trepitjar Polònia i que sigui la justícia espanyola qui se n'ocupi. Una estratègia que, òbviament, no m'atreviré a posar en dubte. Però l'aparició de Delgado divendres al vespre a Girona va deixar més interrogants i punts oberts. Vaig recordar la primera classe de filosofia a l'institut. Conceptes que es relativitzaven, preguntes que es responien amb una altra pregunta i sentències que provocaven perplexitat primer i reflexió més tard.

Amb bon humor i amb un punt de suficiència, Delgado va començar aconsellant als periodistes que féssim millor la nostra feina, que ens baséssim en fonts fiables. Un clàssic. Vuit mesos allunyat arran d'una ordre de recerca internacional donen per a molt, per a molt més que les especulacions i rumors que s'han anat sentint més enllà dels mitjans. No em vull imaginar què s'hauria esbombat si Delgado hagués aterrat en un club i una zona amb molt més ressò mediàtic que la tranquil·la Girona. M'interessa molt poc si ha estat al Congo, al Carib o al garatge de casa seva. Si tenia molta feina arreu del planeta –“només heu de mirar el mapa en el web de MRA”–, si només reposava o si jugava a fet i amagar. El cas és que el Girona ha anat fent. De persones que hi han treballat, n'arriben molts inputs sobre el control obsessiu que ha exercit des de vés a saber on, sovint per videoconferència. També ho va negar. “Quines reunions?” Encara que menteixi o que no s'ajusti prou a la realitat, també té una transcendència escassa. Què canvia, si ha manat en tot o ha delegat?

A part de l'aparició en si, el gran titular que va voler deixar Delgado –i se'n va encarregar d'insistir-hi durant els tres quarts d'hores de conversa– va ser que no és el propietari del Girona. I estrictament, és així. Ja ho havia comentat alguna vegada el director general. “El màxim accionista és Unió Esportiva Girona SL.” Sí, això és cert. Una altra cosa és qui hi ha a darrere i qui ha inflat aquesta empresa fins a tenir un percentatge altíssim de les accions. Delgado, que no va dir que té persones de la màxima confiança a Montilivi, se'n va voler desmarcar tant que va indicar que desconeix amb exactitud qui és el màxim accionista d'Unió Esportiva Girona. Tampoc es va parlar, per exemple, d'Etur Produccions Immobiliàries, una empresa representada per Maria Melekhova, exdona de Delgado, i que tot just dijous va entrar a formar part del consell.

Moltes veus del club parlaven d'ell com “la propietat” –Raül Agné, sense anar més lluny– i tothom tenia clar, després de la despesa que va assumir, qui movia els fils. Que ara se'n vol desmarcar? Pot fer i dir el que vulgui, només faltaria. Es vol fer dir l'ideòleg del Tots som Girona? Doncs l'ideòleg. És probable que la seva aparició no hagi contribuït a desfer gaires dubtes i interrogants entre els aficionats del Girona. Potser més aviat han alimentat la confusió. També tinc clar, però, que, per embolicada que estigués l'àrea institucional, la prioritat dels aficionats és veure gols. Com a mínim els gols són realitats indiscutibles. O no?