La promoció d'ascens seria un gran premi?

NO

SÍ

Amb el pressupost amb què el Girona ha afrontat la temporada i els antecedents dels altres quatre anys a segona A, qui pot discutir que tots hauríem signat al setembre mantenir la categoria com un gran èxit? Doncs imaginem que llavors ens diuen que el Girona faria la promoció, i que a més la faria fent un joc digne del millor de la categoria, plantant cara a equips amb un pressupost deu vegades superior i sense haver-se tornat boig fent fitxatges i amb un entrenador com Rubi, al qual l'any passat molts van descobrir de la mà de Salamero. I tant, que la promoció d'ascens és un gran premi. És clar que seria millor l'ascens directe, però no ens enganyem, fer la promoció i competir-la és un extraordinari premi per a un equip que ens ha fet disfrutar de valent.

Posem-nos tot just abans del fatídic partit contra el Xerez. Una victòria aquell dia a Montilivi contra el cuer, un equip devastat esportivament i econòmicament, hauria situat el Girona amb un peu a la primera divisió. Per això, des d'aquest punt de vista més recent, la promoció acabarà sent un premi de consolació que l'equip afrontarà tocat anímicament pel fet d'haver tingut l'ascens directe tan a prop. Lluitar, a més, contra equips que vénen del darrere i amb una motivació extra afegirà dificultat al repte de la promoció. En les últimes setmanes, sense dir-ho, hi ha hagut la sensació que l'equip caminava segur cap a la primera divisió. Ara es veuen pedres al camí. Caldrà veure si es poden saltar.