“Millorar Montilivi era un deute pendent”

Necessitava un rentat de cara en profunditat. Era un deute pendent de la ciutat. Però, a més, calia complir exigències per a la nova categoria, com ara que hi hagués seients per a tothom. Vam aprofitar els diners del pla Zapatero, amb els quals vam refer la graderia, tot i que el terreny on reposa és complicat. També vam adequar noves sortides, vam canviar les torres d'il·luminació i la gespa... Tot això va donar un altre aire a Montilivi. Vam posar l'estadi a punt perquè el club i els seguidors en poguessin disfrutar. També vam fer una forta inversió en els altres camps municipals. En dues tongades vam posar gespa artificial al camp de Can Gibert del Pla i de Germans Sàbat i vam fer el camp de Palau.

Amb molta il·lusió. L'equip va treballar bé i nosaltres vam donar el cop de mà que vam poder. De mica en mica el públic s'ha anat abocant a l'equip, i ara ja no ve només gent de Girona, també de la resta de la demarcació.

M'agrada l'esport i miro de seguir l'equip. Per motius personals no he pogut anar al camp aquest any, però estic pendent del que fa i estic contenta que s'estigui treballant tan bé. Si finalment es puja a primera serà impressionant. Però si finalment juga la promoció i no pot pujar també rebrà la meva felicitació, com també, n'estic segura, la de la resta de gironins. No m'oblido tampoc del bàsquet, amb l'Spar Uni Girona. És important que hi hagi un equip femení a la màxima competició espanyola.

És un tema molt complex. En aquests moments és difícil plantejar-ho i, sincerament, ho veig gairebé impossible. Primer de tot perquè trobar un emplaçament amb les dimensions necessàries és difícil a Girona. I llavors perquè la inversió que suposaria per a l'Ajuntament no és factible en aquests moments. La ciutat té altres prioritats. No seria responsable ara plantejar això.

Opino com l'alcalde. De tant en tant apareix aquest tema, sobretot en moments d'eufòria. Això no és possible a l'entorn de Montilivi. Hi tenim una zona preservada que són els boscos de Palau i que ha de continuar com està. El que cal és, a poc a poc, anar veient quines són les necessitats del club i afrontar-les en la mesura que sigui possible, amb els ajuts públics que es pugui.