Un salt econòmic impactant

Cal deixar l'ànima en les dues jornades que resten. Sobretot des del punt de vista econòmic. El salt de la segona A a primera és enorme, sobretot arran del contracte televisiu. Els 2,4 milions actuals derivats de l'acord amb Mediapro es convertirien en uns 14. I hi ha altres vies d'ingressos.

El vincle amb la plataforma de Jaume Roures s'acaba el 30 de juny i es pot buscar el millor postor. Equips que van pujar la temporada passada, com el Valladolid (14 milions) o el Celta (23), han multiplicat contundentment els ingressos que tenien, i el Girona se situaria a l'alçada del primer, sense canviar d'operador. Però l'impacte de primera va més enllà dels ingressos televisius. Ho relata el director de màrqueting del Celta, Camilo Lobato. “El canvi és molt important. A nivell de patrocinador, en el nostre cas, no, si bé l'habitual és que augmenti el preu. Però sí que et trobes, malgrat la crisi, que empreses que no et feien cas t'obren la porta perquè a primera sí que tenen la repercussió que busquen.” A més, la màxima categoria engresca la població, ajudant a la captació de nous socis (un 30% en el cas del Celta) i l'increment dels preus de les entrades i de la publicitat a l'estadi. “Hem mantingut els preus per fidelitat als qui ens van acompanyar a segona, però si ens mantenim, hi haurà un increment del 100%”.

Si ho apliquem al Girona trobem que, d'entrada, caldrà buscar un nou patrocinador perquè el vincle amb RDI s'acaba al juny. L'impacte en la zona hauria de facilitar l'aparició d'interessats en una xifra que podia situar-se com a mínim per sobre dels 400.000 euros. L'increment de socis seria més complicat perquè ja n'hi ha 8.000 i Montilivi només en permet 9.200, a l'espera de les obres obligatòries d'ampliació, per a les quals la LFP concedeix un any de marge. La permanència seria aleshores sinònim d'un augment significatiu de la massa social. Així, l'entrada d'ingressos immediata derivaria de la publicitat al camp. En el cas del Celta, ha passat de 2,4 milions a 4,7 –en abonaments, de 2 a 3,3– aquesta temporada. I sense tenir el mercat potencial dels gironins.

Una altra via seria la LFP, cada cop més escassa. Hi ha diverses partides vinculades a la lliga, com el 10% dels diners de les travesses, però és un producte en crisi, que cada any recapta menys i té una part ja compromesa en aspectes com són pagar el deute de la LFP, subvencionar obres de seguretat als estadis (el Girona rebria un cop de mà) o l'organització de la lliga i els arbitratges. La diferència entre primera i segona A és que, dels diners que queden, el tracte en tant per cent és del 60-40. Amb els números de la passada campanya, els equips de la màxima categoria van repartir-se 670.000 euros entre 20, pels 440.000 entre 22 de la divisió de plata.