Futbol català

El privilegi dels que s'ho guanyen

El Girona prepara carregat d'il·lusió l'anada de la primera eliminatòria d'ascens

La plantilla és conscient del potencial de l'Alcorcón a Santo Domingo, però aspira a obtenir-hi un bon resultat

10/11: alcorcón-GIR.3-1


11/12: ALCORCÓN-GIR.1-0


12/13: alcorcón-GIR.4-1


La plantilla del Girona viatjarà aquesta tarda cap a Madrid carregada d'il·lusió i expectatives. Demà li arriba el moment tan esperat, l'estrena d'una fase d'ascens que el pot dur per primera vegada a la màxima categoria estatal. L'estadi de Santo Domingo serà la primera estació del trajecte i, malgrat que els gironins són els primers que estan avisats –hi han perdut en els tres precedents en la lliga, i l'últim va ser amb una golejada perillosa (4-1)–, també tenen molta esperança. És un moment especial, anhelat i únic per a molts jugadors, i Marcos Tébar ho resumeix: “Personalment, serà el partit més important de la meva carrera professional, i l'afronto amb una il·lusió tremenda.” Una sensació que s'estén a tot l'equip.

Pressió relativa

La intranscendència de l'últim duel de lliga regular ja va permetre als gironins pensar en clau de promoció des que van perdre a Almeria, però el canvi de rutina de debò arriba aquesta setmana. Amb partit dimecres i dissabte, serà un no parar, i avui ja hi haurà l'últim entrenament previ al duel a Alcorcón. És innegable que el nivell de pressió augmenta notablement, però els jugadors ho relativitzen. “Aquest equip forma un grup humà espectacular, i hi ha tranquil·litat i humilitat. Ja ens posarem nerviosos quan pugem, si Déu vol”, explica Gerard Bordas. Tébar hi afegeix: “Veig l'equip més o menys com tota la temporada. Amb un punt d'il·lusió més, que és normal perquè hem estat tota la temporada lluitant per això i ara mateix ens sentim uns privilegiats.”

El Girona s'espera un partit dur i complicat a Santo Domingo, ja que l'Alcorcón haurà guanyat moral amb el 4-0 al Sabadell, però sobretot perquè comença una fase que no té res a veure amb la lliga. “Quan accedeixes al play-off, saps que són dos partits al màxim. Tothom s'hi juga la vida i tothom estarà bé”, defensa Bordas, l'autor del 3-2 que culminava la remuntada a Montilivi. Marcar és, precisament, una de les claus en l'anada: “Els gols tenen molt de valor a camp contrari. Nosaltres anirem a guanyar i intentarem marcar-ne un o dos”, diu Tébar. “Si fem el nostre futbol, estem bé defensivament i una mica fins al davant, es pot guanyar. Per què no?”, es pregunta Bordas. És clar que, en clau d'eliminatòria, tampoc faria bé al Girona no tenir reserves i, en funció de l'evolució del partit, fer un pas enrere.

El rival més conegut

Tot i que Marcos Tébar no va participar en cap dels dos duels d'aquesta lliga regular contra l'Alcorcón, el jugador madrileny s'ha fet un tip d'enfrontar-s'hi. De fet, és el rival contra el qual ha jugat més partits el migcampista (nou vegades). Ho ha fet a segona B amb el filial del Madrid i el Rayo Vallecano, i a segona A amb el Girona. “Hi he jugat força i és un camp molt complicat. És un equip sempre fort com a local, tant a segona B com a segona A”, explica el madrileny, que tot i que no va jugar al desembre a Santo Domingo –estava sancionat–, sí que va veure el partit des de la graderia.

Bordas, que també té experiència a Santo Domingo, aspira a celebrar l'ascens del Girona després que el Vila-real –el club amb què va començar la temporada i que de fet el té cedit a Montilivi– es va assegurar el retorn a primera. L'extrem se n'alegra, però en clau gironina: “A mi m'interessa que pugi el Girona. El Vila-real és un equip molt fort i, per tant, és bo que no hi sigui, tot i que tots els rivals són forts en la promoció.”

ALCORCÓN: Manu Herrera, Expósito, Babin, Agus, Bermúdez, Rubén Sanz, Mora, Sales, Borja (Rubén Anuarbe, 61'), Saúl (Abraham, 76') i Quini (Oriol Riera, 81'). GIRONA: Santamaría, Jose, Tortolero, Migue, David Garcia, Juanlu (Jandro, 62'), Tébar, Dorca, Moha (Dani Nieto, 46'), Coro i Benja (Gaizka Saizar, 73'). GOLS: 1-0 (55') Tortolero en pròpia porteria. ÀRBITRE: Bikandi Garrido. T.G.: Rubén Sanz. T.V.: Expósito, de l'Alcorcón, per doble amonestació (32' i 39'). COMENTARI: El Girona no parava d'acumular desgràcies, i aquesta vegada va ser un gol en pròpia porteria de Tortolero. Tot i jugar amb un més des del minut 39, els gironins no van ser capaços de reaccionar i en l'últim quart d'hora no van ni xutar a porteria.
Serà el partit més important de la meva carrera, i l'afronto amb una il·lusió tremenda. Ens sentim privilegiats de poder jugar-lo
Quan arribes a aquest punt, tothom s'hi juga la vida i tothom estarà bé. Això és seguríssim
Gerard Bordas
MITJAPUNTA DEL GIRONA
ALCORCÓN: Manu Fernández, Arroyo, Laguardia, Babin, Ángel, Abraham, Mora, Sales, Juli (Kike, 72), Miguélez (Morán, 62') i Oriol Riera (Rubén Sanz, 86'). GIRONA: Mallo, Jose, Migue, Chus Herrero, David Garcia, Kitoko, Eloi (Acuña, 53'), Juanlu, Jandro, Felipe (Juncà, 68') i Benja (Ion Vélez, 77'). GOLS: 1-0 (12') Laguardia. 1-1 (40') Felipe. 2 -1 (43') Oriol Riera. 3-1 (54') Juli. 4-1 (66') Laguardia. ÀRBITRE: Sánchez Martínez. T.G.: Babin, Mora, Abraham, Kike, Migue i David Garcia. COMENTARI: Derrota clara i inapel·lable del Girona, la més contundent fins aquell moment. Felipe va fer l'1-1, però l'Alcorcón va ser molt contundent en la segona part.
ALCORCÓN: Manu Herrera, Nagore, Rueda. Javi Hernández, Ángel Sánchez, Samuel (Jeremy, 65'), Rubén Sanz, Mora (Alberdi, 88'), Carlos Martínez (David Sanz,73'), Borja i Quini. GIRONA: Santamaría, Jose, Serra, Migue, Dani Bautista, Ángel (Moha, 77'), Dorca, Chechu (Borja Sánchez, 46'), Jandro, Peragón i Kiko Ratón (Despotovic, 46'). GOLS: 0-1 (1') Peragón. 1-1 (17') Quini, de penal. 2-1 (77') Quini. 3-1 (91') Quini. ÀRBITRE: Piñeiro Crespo. T.G.: Nagore, Samuel, Rueda; Serra, Dorca, Santamaría, Despotovic i Moha. T.V.: Peragón, per dues grogues (23' i 37'). COMENTARI: Peragón va marcar de seguida, però va ser expulsat en el 37'. El Girona va pagar el descontrol i Quini, que es començava a fer veure, va fer un trio de gols.
El Vila-real? A mi, el que m'interessa és que pugi el Girona, però està bé que hagi ascendit perquè així no ens el trobarem
Hem estat lluitant tot l'any pel segon lloc amb l'Alcorcón, i ara ens trobem. Tots dos hi arribem bé
Marcos Tébar
MIGCAMPISTA DEL GIRONA

Sánchez Martínez, de clara tendència casolana, en l'Alcorcón-Girona

El murcià Sánchez Martínez ha estat designat per al duel de demà passat a Santo Domingo. Mirant les estadístiques, no deu haver agradat gaire al Girona, ja que el balanç del murcià és d'una tendència casolana claríssima, amb 15 triomfs locals per només 4 empats i 4 victòries visitants. Sánchez Martínez ha dirigit dues vegades el Girona aquesta temporada. La primera, precisament a Santo Domingo en la primera volta (4-1). La segona, tot just dissabte passat a Montilivi, contra el Madrid B (1-1). El murcià aspira a fer el salt a primera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.