Beneïda reaparició
Retorn a temps. Jandro recupera sensacions després de perdre's partits clau els dos últims mesos. L'asturià en va fer de les seves contra l'Alcorcón i serà una arma de molt valor en la final
El Girona se n'havia anat sortint sense Jandro Castro, però tenir un jugador de les característiques de l'asturià sempre és benvingut. I en partits de tanta transcendència, en què els nervis i l'ansietat apareixen malgrat que se'n vulguin aïllar, encara més. Jandro hi posa la pausa, la tranquil·litat, la clarividència, la classe. Quan rep la pilota, l'expectació creix i els rivals pateixen per quina una en farà. Jandro va ser una de les grans notícies del Girona-Alcorcón de diumenge, perquè va tornar a l'onze inicial de Rubi després d'onze partits sense fer-ho, va trobar els forats i les passades cap als homes d'atac que pocs jugadors saben trobar, i va confirmar que serà una de les grans armes de l'equip contra l'Almeria. Li ha costat, però Jandro ha arribat a temps.
El mitjapunta es va perdre per una infecció el Girona-Múrcia del 7 d'abril, i ja no va tornar a jugar més perquè la setmana següent es va lesionar. Va tornar (des de la banqueta) en l'últim partit de lliga regular, però s'havia perdut els de més transcendència. I ho enyorava. “Sí, perquè eren partits d'aquells que a tothom li agrada jugar. A Vila-real, a Almeria, a Elx, o l'altre dia a Alcorcón. Per sort, però, ara estic bé, Rubi em va fer confiança i espero continuar”, va explicar ahir Jandro, que va tenir bones sensacions en els 73 minuts que va jugar contra l'Alcorcón. “Estic bé de la lesió, i físicament, també. Espero ajudar l'equip en aquests dos partits”. A l'asturià, no el preocupa gens ni mica el fet de tenir partits tan seguits. “Després d'estar tant de temps parat, em sento més fresc. Pensava que podria notar el ritme de partit, però no. Em trobo molt bé”.
L'expectació
La plantilla del Girona va fer ahir al matí un entrenament –molt suau per als titulars, que gairebé no van ni sortir del gimnàs– i va veure l'expectació generada, amb una cua molt llarga per comprar entrades pel partit de demà contra l'Almeria. “La gent està molt il·lusionada. Ho estem veient, i això és bo”, va comentar Jandro. “Des que vaig arribar aquí [el 2010], no havia vist mai tanta il·lusió. És senyal que fem les coses bé”.
HO TROBAVA A FALTAR
“Havent estat tant temps parat, ara em sento més fresc. Físicament em trobo molt bé”EN FORMA
“Des que sóc aquí no havia vist mai tanta il·lusió. És senyal que fem les coses bé”La il·lusió supera la pressió
Jandro considera que la il·lusió de ser en l'eliminatòria definitiva per l'ascens supera la pressió que pugui notar l'equip. “L'estem aguantant bé, la pressió. I en té molta més l'Almeria. Ara nosaltres volem pujar, però no com a obligació. Ells tenen més pressió; a veure qui l'aguanta més bé.” L'asturià preveu una eliminatòria oberta: “Els dos partits de lliga van ser força oberts. Potser ells són un pèl més favorits perquè van quedar tercers, però s'haurà de jugar”. Jandro té força assumit que demà no quedarà res decidit a Montilivi –“sortirem a guanyar, com sempre, però anar tranquils a Almeria serà molt complicat”– però, en la línia de Rubi, no tem especialment tenir el partit de tornada a fora. “En el partit a Montilivi vam ser superiors. I allà ja vam veure com va anar la cosa, amb una jugada en què, si l'àrbitre arriba a estar encertat, probablement hauria estat determinant per poder guanyar el partit”.
