Moltes dècades esperant

Jordi Danés és un dels grans futbolistes i entrenadors que han donat les comarques gironines i va fer carrera durant deu temporades al Girona i deu anys més a l'Olot, on va anar quan Nitus Botifarra Granados va fitxar pels gironins. Danés era un extrem ràpid i molt hàbil amb la pilota als peus. Va fitxar pels juvenils del Girona i després d'un any al Deportiu, Aldecoa, un entrenador duríssim, el va fer debutar a segona divisió amb només 18 anys, al camp de La Falguera, a Astúries. Va ser també Emilio Aldecoa qui un any després el va reconvertir d'extrem a lateral dret, i el va convertir així en un dels primers carrilers, ja que la seva obsessió per incorporar-se a l'atac només podia comparar-se a la de fer canyos. Danés va jugar amb el Girona a segona i a tercera divisió, al camp de Vista Alegre. A més d'Aldecoa, va tenir com entrenadors Bescós, Burset, Ortega i Lluís Pujolràs, que, com la directiva, es posava nerviós quan feia canyos en defensa. Jordi Danés recorda com a grans jugadors amb els que va compartir equip Viñas, Espelt, Lacasa, Curta, Garriga, Riera, Lluís Coll, Blanquera i Ribera II. De fet, va arribar a jugar amb els tres germans Ribera. El 1963 va ser distingit amb el premi de millor jugador del Girona, que havien rebut només Curbet, Joan Muñoz, Pujolràs i Espelt. Danés va fer carrera com a entrenador a la Penya Bons Aires, on va descobrir Xavi Julià i Arseni Comas, al Cassà, al Guíxols, al Vilobí, al Torroella i, en diverses etapes, a l'Olot, on va fer debutar un jove anomenat Miquel Soler. Ara viu amb il·lusió el possible ascens del Girona a primera: “Al capdavall, només és qüestió de guanyar un partit. I aquesta temporada se n'han fet un tip, de guanyar i de jugar bé”.

Isidre Sala va ser un fix en les alineacions del Girona des del moment en què el van fitxar, amb 23 anys. Era la temporada 1963/1964 i aquest empordanès nascut a Vilamalla el 1940 havia jugat amb el Figueres i el Banyoles. En Sidro Sala va ser el gran central del Girona tretze temporades, set a Vista Alegre i sis a Montilivi, les onze darreres com a capità. Sala era un central amb envergadura, elegant en el joc i contundent quan calia. Anava bé de cap i donava serenor a aquell Girona pel qual hi anaven passant jugadors, alguns d'ells fitxatges arribats de lluny, però en el qual sempre hi havia un lloc assegurat per al capità. Va ser un dels grans noms del Girona, de tal manera que quan es va retirar, el 1976, va ser objecte d'un gran partit d'homenatge. Sala té també un rècord, el d'haver estat l'únic futbolista gironí que va ser internacional olímpic. Era l'any 1968 i llavors els olímpics havien de ser teòricament amateurs. Aquella selecció que dirigia José Emilio Santamaría tenia grans jugadors, com Asensi, Grande, Pere Valentí Mora, Benito o Alfonseda. I va ser titular indiscutible amb una Espanya que va quedar primera de grup per davant de Brasil, però que va ser eliminada per Mèxic, l'amfitriona. Sala no va passar mai de tercera divisió, tot i tenir ofertes. Hi va poder ser amb el Girona, però va jugar i perdre tres promocions d'ascens a segona: contra el Plus Ultra , el Vila-real i el Còrdova. Ara veu el Girona per televisió, però no va al camp. "M'he fet gran, però busco sempre els resultats. M'agrada com juguen, fan bon futbol. I en un partit pot passar de tot, encara que jo tinc mal record de les promocions". Sala, que va entrenar a Lloret, Olot, Figueres i Esplais, ho té clar: "Si pugem no tindré excusa i em tocarà anar al camp."

B enet Masferrer és de ben segur un dels jugadors més joves a debutar amb el primer equip del Girona. Masferrer va trepitjar el vell camp de Vista Alegre amb tan sols 16 anys. La seva aparició no era una casualitat, ja que aquell jove extrem feia temps que demostrava la seva qualitat en l'etapa juvenil. De fet, la rapidesa i el desequilibri que caracteritzaven el menut futbolista gironí li van servir per disputar un campionat d'Europa juvenil compartint equip amb noms com el porter Urruti, Carrete o l'actual seleccionador espanyol, Vicente del Bosque. Després de quatre temporades jugant a Vista Alegre amb uns resultats acceptables a la 3a divisió, Masferrer va viure la mudança a la nova casa del Girona: l'actual Montilivi. En aquella temporada 1970/71, l'extrem del Girona va ser protagonista d'una de les experiències que més l'han marcat. Els blanc-i-vermells van perdre la promoció d'ascens a 2a contra el Vila-real. Un fet que podia haver canviat la història del club després d'una temporada que encara es recorda. Les bones actuacions de Masferrer li van valer per fitxar per un dels grans de la categoria de plata, el Pontevedra. Amb els gallecs va tastar el futbol professional en estat pur, però l'experiència va durar un any. Després de passar per Tarragona i Olot, Benet Masferrer va tornar a Girona en una segona etapa a principi dels vuitanta. L'extrem comenta que abans el futbol era més tècnic i talentós, i que en canvi ara la prioritat és la fortalesa física. A les banquetes, Masferrer també va triomfar en l'època daurada del Vilobí. Ara, desitja l'ascens del Girona a primera divisió i veu l'equip blanc-i-vermell capaç de guanyar a Almeria: “Per Girona seria molt important ser a primera. Es parlaria més de la ciutat a tot arreu, que se'n parla molt poc!” destaca.

Eugeni Bou va ser un dels capitans amb més carisma de la història del Girona. Tot i la seva etapa curta –cinc temporades en el primer equip– vestint la samarreta blanc-i-vermella, Eugeni Bou va deixar empremta en el club. Bou ocupava el lateral dret, però el seu gran desplegament físic li permetia recórrer tota la banda les vegades que fes falta, i les seves incorporacions a l'atac eren molt habituals, sobretot a Montilivi, on explotava al màxim les grans dimensions del terreny de joc. Més enllà dels resultats esportius, que van ser discrets, Eugeni Bou va destacar pel carisma que tenia en el vestidor. En la tercera temporada a la primera plantilla ja es va convertir en capità, i la seva presència donava confiança als companys i també a l'entrenador, ja que Alfons Muñoz, amb qui va compartir més campanyes, va fer d'ell la seva extensió sobre la gespa.

A Bou li va tocar viure una època de penúries econòmiques que va acabar amb el descens a la regional preferent. La 3a divisió es va recuperar un any després, i precisament aquest és un dels seus millors records jugant amb el Girona. L'altre és la seva primera pretemporada amb la primera plantilla en què es va celebrar el cinquantenari del club i va poder enfrontar-se al Barça, el Madrid, la Real Sociedad i el Betis. Bou va deixar el Girona a la 3a divisió i en clara línia ascendent després d'uns anys complicats. Bou comenta que Girona ha demostrat que quan es fan les coses de manera seriosa i s'hi involucra l'entorn, l'equip gironí enganxa la gent, tal com s'ha mostrat aquest any. De cara a la tornada contra l'Almeria, Bou és optimista, ja que el conjunt de Rubi ha demostrat aquesta temporada que té arguments per guanyar a terres andaluses. “Queden 90 minuts i hi ha un gran equip”, destaca.

Ivan Portolés va ser un dels porters que més partits va disputar amb el Girona durant la dècada dels noranta. Solvent i segur sota pals, Portolés va arribar al club l'any 1993 procedent del Saragossa. Amb molta projecció i disposat a triomfar en el conjunt gironí, el porter es va consolidar de seguida en la porteria de Montilivi. “Van ser anys molt complicats, ja que les penúries econòmiques van provocar que ens tanquéssim en el vestidor. Les he viscut de tots colors en el Girona”, explica Portolés, que encara avui dia se'l pot veure a l'estadi de Montilivi presenciant els partits de l'equip de Rubi. Respecte del club, el porter, retirat de la pràctica del futbol fa pocs mesos, no té cap dubte al'hora d'afirmar que el canvi ha estat “radical”. “Abans l'estructura i tot el que envoltava al club era amateur. Ara, en canvi, el club és professional en tots els àmbits. No hi ha color”, afirma l'exjugador del Girona. Portolés manté un vincle encara avui dia amb el club. I és que l'exporter té una agència de comunicació que s'encarrega de l'elaboració de la revista del club –ho compagina amb la tasca d'entrenador de porters amb el Palamós–: “Quan veus l'organització que hi ha dins el club, et pares a pensar en tots els canvis que hi ha hagut”, afegeix Portolés, que sobre les possibilitats d'ascens del Girona afirma: “La desil·lusió de dimecres va ser grossa, però aquest equip és capaç de tot. L'equip no sap jugar a veure-les a venir i sortirà a marcar més d'un gol des de l'inici del matx.” L'exporter del Girona parla amb certa nostàlgia però amb resignació de la seva època al club blanc-i-vermell. Enrere han quedat les protestes dels jugadors, la poca afició a Montilivi o els objectius d'ascens en camps de sorra a primera catalana o tercera divisió: “Tinc enveja sana del que viuen avui dia els jugadors de la plantilla.”

Recordat per tots els aficionats del Girona, Jordi Matamala va ser un dels referents del conjunt gironí durant l'última dècada. Conegut com “el guant de Vilobí” –fent referència als canvis de joc precisos que solia fer i a l'elegància del seu joc–, Matamala va jugar amb el club en tres categories diferents. Arribat del Palamós, on hi tornaria per fer un parèntesi la temporada 2006/07, el migcampista de seguida va aconseguir el control del centre del camp del Girona. L'exjugador del conjunt gironí ha viscut alegries i tristeses amb el club. La temporada 2004/05 va patir el descens a tercera, categoria amb la qual va mantenir-se dins el club la temporada següent. En el seu retorn, la campanya 2007/08, Matamala va viure els millors moments esportius, ja que aquella mateixa temporada va aconseguir l'ascens a segona divisió. En la divisió de plata del futbol professional, Matamala va jugar la xifra gens menyspreable de 73 partits oficials amb la samarreta blanc-i-vermella –formant, quasi en tots els partit, parella al mig del camp amb Dorca–. El de Vilobí d'Onyar va fitxar pel Recreativo, club en què ha militat fins aquesta temporada. Matamala, gironí i amant del club blanc-i-vermell, viu des de la distància els dies d'èxit de l'entitat: “A principi de temporada ningú ho hagués pensat. Emplenar el camp com s'està fent en els darrers partits denota que alguna cosa s'està fent bé en el club.” Pel que fa el rendiment de l'equip de Rubi, Matamala n'elogia el gran rendiment: “El fet que a Almeria no se'n fiïn ni amb el resultat a favor de 0-1 indica que el Girona imposa respecte i no ho posarà gens fàcil.” L'exjugador del conjunt gironí veu opcions d'obtenir l'ascens històric: “Els petits detalls decidiran, però segur que tindran opcions fins al final”.