Dani Tortolero (Girona): «Sé quan es pot jugar la pilota»

–Quan es va posar en contacte amb el Girona amb vostè?

–«Quan vaig agafar les vacances, en Micki Albert [secretari tècnic] es va posar en contacte amb mi i amb el club [el Nàstic]. Feliçment es va poder solucionar, però van ser dues setmanes d'incògnites i nerviosisme.»

–Què li va dir Micki Albert a l'hora de fitxar pel Girona?

–«Ell va posar molta insistència perquè vingués. Vaig tenir moltes converses. Pensava que seria difícil que vingués aquí per qüestions econòmiques, però [Micki] hi va insistir molt i m'ho vaig començar a plantejar. Tant el president com l'entrenador també em van fer saber que em volien i ja ho vaig tenir clar.»

–Què té d'interessant el Girona per a Dani Tortolero?

–«El que se'm proposa és un projecte ambiciós. El Girona ha passat un any bo després de l'ascens de segona B i ara volen aspirar a alguna cosa més. És el que van oferir. Això em va atreure i, a més, van insistir molt que vingués.»

–Una proposta de tres anys no és una proposta qualsevol.

–«És d'agrair que m'hagin ofert aquest contracte, però no sóc ni més ni menys important que ningú. Vinc a aportar el meu gra de sorra per complir els objectius que es plantegi el club. La plantilla no està formada per un, ni per dos, ni per tres jugadors, sinó que n'hi ha 25.»

–A Tarragona va jugar 32 partits i va marcar 2 gols. Això no va ser suficient per complir el tercer any de contracte que li quedava?

–«Són molts partits en una temporada, però amb el que es queda tot el món són els últims partits. En els últims deu em vaig veure relegat a la banqueta. I això a ningú mai li agrada. No és que demanés explicacions, perquè quan es juga tampoc es demanen explicacions. Però és una situació almenys estranya, perquè havia jugat tots els partits i, de sobte, vaig passar a un segon terme.»

–El Nàstic, com a mínim, té instal·lacions més bones que el Girona, pel que ja ha pogut comprovar amb el mal estat de Montilivi i l'annex?

–«No m'agrada fer comparacions, però sí que és cert que, pel bé de l'equip, haurien de tenir més en compte les instal·lacions, que són molt importants per a nosaltres. Espero que ho arreglin aviat, ja que seria bo per nosaltres.»

–Ha jugat a segona A amb el Salamanca, l'Hèrcules, l'Elx i el Nàstic. Tots tenen més història que el Girona?

–«Per història segur que sí, perquè han estat més anys a segona A. Però en aquesta categoria tots els equips són molt semblants, les plantilles són bastant similars. A priori, l'objectiu d'alguns equips és l'ascens, molt més ambiciós que el nostre, però qualsevol conjunt pot fer una bona temporada.»

–Quin seria, doncs, l'objectiu del Girona?

–«Tant el que ha dit el club com el que penso jo és que no hem de renunciar a res. La temporada és molt llarga i pot passar de tot en un any. Anar partit a partit i, quan arribi la segona volta, ja veurem on podem estar, però sense renunciar a gairebé res. Esperem que l'equip doni un bon rendiment.»

–Falten deu dies i l'equip ha perdut els dos últims amistosos [2-1 a Palafrugell i 0-1 contra el Barça Atlètic]. Li inspira confiança el Girona?

–«Sí, crec que hi ha plantilla suficient per afrontar la temporada. Tinc confiança total, perquè la temporada passada hi havia la mateixa plantilla i es va fer un bon any. Ara, amb quatre o cinc incorporacions, es pot millorar la campanya.»

–Vostè s'ha format en el Barça. Fins a quin punt marca en jugador haver passat pel Miniestadi?

–«La filosofia que té el Barça no la té cap club ni a Espanya ni a Europa. Jo només tinc paraules d'agraïment per al Barça per tots els anys que he estat allà [11]. Hi vaig aprendre molt com a jugador i com a persona, i m'ha ajudat a arribar fins aquí.»

–Què ha après com a jugador del Barça?

–«La filosofia és molt clara: el bon tracte de la pilota i, sobretot, el que inculquen és disfrutar jugant, i això fa que el jugador doni el màxim de rendiment.»

–També és possible fer això jugant de central, un dels últims jugadors a l'hora d'evitar un gol?

–«Sí, sens dubte. Pel que he vist fins ara, a l'entrenador [Cristóbal] li agrada el bon tracte amb la pilota, no sortejar-la en cap moment i vol que construïm el joc des del darrere. Això no és fàcil de trobar en la segona A, perquè la majoria dels equips juguen molt més amb futbol directe. I això em beneficia, perquè m'agrada tenir la possessió de la pilota, m'agrada que l'equip la tingui abans que la tingui el rival.»

–De vegades la tranquil·litat amb què juga el pot fer equivocar-se per excés de confiança?

–«Home, ja fa molts anys que jugo a futbol i sé quan es pot jugar la pilota i quan no. És cert que la idea principal és tenir la pilota com més temps millor. Però s'ha de saber en quines situacions te l'estàs jugant i en quines no te l'estàs jugant. En la meva posició, no puc, ni podem, arriscar-nos gaire.»

entRevista a DANI TORTOLERO.