Virgili: «Hem generat expectació i ara hem de complir»

—Ja fa més de dos mesos que és a Hong Kong. Com valora el que ha viscut fins ara?

—«Doncs força bé, perquè em trobo molt a gust a la ciutat. Això sí, visc als afores perquè s'hi està molt més tranquil.»

—Què és el que més l'ha sorprès de Hong Kong?

—«Veure tants edificis alts en tan poc territori. I és que aquí un bloc normal no té menys de 50 plantes. És exagerat. També, i tot i que és una ciutat netíssima, em va sobtar veure tants llocs de menjar a l'aire lliure sense cap control sanitari.»

—Ha estat bona l'acollida?

—«Ha estat més que bona. El president ens ha tractat molt bé i cada setmana ens truca per saber si necessitem alguna cosa. Els companys també m'han rebut molt bé i sempre fem broma. M'ensenyen cantonès, un idioma que pronuncio fatal, i jo els ensenyo català. Ens fem un fart de riure.»

—En l'àmbit futbolístic les coses no podrien anar millor, oi?

—«No em puc queixar, perquè he fet set gols en total i, a més, les dianes que he fet han servit perquè l'equip, que ha començat amb bon peu, sumi punts. Ser pitxitxi no m'obsessiona ni m'ho he marcat com a objectiu, però tot i això m'agradaria ser el màxim golejador de la primera divisió de Hong Kong.»

—S'esperava començar marcant tants gols?

—«Fer-ho tan aviat, no. Encara menys tenint en compte que ens hem d'adaptar a un nou futbol, però estic bé físicament, fort mentalment i això ajuda.»

—Com és el futbol de Hong Kong?

—«Aquí segueixen molt la Premier League anglesa i intenten imitar el seu joc. Nosaltres, en canvi, juguem amb el mateix sistema que el Barça, el 4-3-3, i som l'únic equip que intentem sortir jugant la pilota.»

—A propòsit, com porteu l'expectació que heu generat?

—«Estan molt il·lusionats amb nosaltres i, amb tota l'expectació que hem aixecat, ara ens toca complir. De mi esperen gols i això és el que intentaré fer.»

—Què li sembla l'experiència de jugar en camps que a l'Estat serien de primera divisió?

—«Val molt la pena i és una llàstima haver de marxar tan lluny per poder gaudir-ne'n.»

—Tot és força positiu, però hi ha alguna cosa que no li agradi?

—«El fet de no tenir cap lloc fix on entrenar-se, ja que tots els camps són del govern i mai t'entrenes al mateix lloc. És incòmode, però ja ens hi hem adaptat.»

—I com porta el fet d'estar separat de la família, els amics i la xicota?

—«La distància no és fàcil, però tots sabíem on i a què veníem. Això, però, no vol dir que no trobis a faltar tot el que tens a casa.»

—El fet de conviure amb un grup de catalans, però, deu ajudar...

—«Sempre tenim més complicitat entre nosaltres que amb els jugadors locals. Per jugar els diumenges, però, tothom s'ha de guanyar un lloc, perquè no hi ha preferències per ningú.»

—Per acabar, sembla que el Kitchee té possibilitats de guanyar la lliga. Quin és l'objectiu?

—«És molt aviat per afirmar això, però el nostre objectiu és guanyar la lliga o alguna de les tres copes que disputem.»

Entrevista a albert virgili.