De la mort a la resurrecció

Espanyol2

real sociedad2

El partit d'ahir a Cornellà-el Prat va ser d'aquells que costaran de pair. Un veritable viacrucis en plena Setmana Santa. Els blanc-i-blaus van morir en els primers quinze minuts amb dues fuetades de Carlos Vela que van castigar l'atonia defensiva local. El sotrac inicial va obrir pas a una fe col·lectiva en la resurrecció. Un pragmatisme espiritual que va fer gravitar els blanc-i-blaus fins a l'empat i acaronar amb esma el triomf. Una victòria curtcircuitada per la bona actuació de Claudio Bravo sota els pals, evitant dos gols cantats, i els errors arbitrals de Muñiz Fernández. El col·legiat es va empassar dos penals a favor de l'Espanyol. Un sobre Verdú en la primera part i un segon de llibre sobre Sergio García que va aixecar una mocadorada de les graderies de Cornellà-el Prat. Malgrat els mèrits mostrats en la remuntada pels de Pochettino, els seus deixebles es van condemnar per un estat massa gasós i efervescent en els primers minuts. La dimensió real d'aquest empat tindrà el seu pes al final de temporada, quan més d'un podria trobar a faltar aquests dos punts que han volat del niu. Un equip que vol lluitar per Europa no pot començar el partit descompassat, sense el ritme de qui vol lluitar pels seus drets europeus. El salt qualitatiu de jugar una competició al Vell Continent obliga qualsevol equip a pujar un graó més, i si es tracta d'una lliga
tan comprimida com l'estatal i amb tanta igualtat qualsevol factor pot fer
decantar la balança del triomf a la derrota.

L'Espanyol va llançar a mar el partit en els primers quinze minuts. Vela, l'home més perillós i creatiu de la Real, va fer posar cap per avall tota la defensa blanc-i-blava. El primer gol va ser un d'aquells de videoteca, amb un xut des de la mitja lluna. El mexicà va fer passar el xut per tot l'escaire dret de Casilla. La passivitat de la defensa en el moment de tapar la pujada del mexicà va ser definitiva. Sense temps per l'escarment, Vela va tornar a foradar la porteria local al cap de dos minuts. Una jugada sense perill aparent va transformar-se en letal per una descoordinació d'Héctor Moreno. El davanter de la Real va estar atent per fer una vaselina que va sorprendre Casilla. Només havia transcorregut un quart d'hora i la Real, un equip que només havia guanyat un partit fora d'Anoeta, enfilava el camí cap a una segona victòria molt còmoda. L'Espanyol necessitava revolucionar-se i despertar-se. Uche i Coutinho van fer il·lusionar la graderia amb dues bones rematades de cap. La Real s'emmurallava al darrere i només s'encomanava a la inspiració del seu home franquícia que, a la mitja hora de joc, hagués tingut el hat-trick a les seves botes si no hagués estat per Dídac, que va interceptar la trajectòria de la pilota. Pochettino va fer entrar Weiss per Baena amb un intent de posar més efectius al davant i endarrerint la posició de Verdú al doble pivot. L'Espanyol buscava la porteria contrària amb insistència i el migcampista de l'Eixample va fer un bon xut que va aturar Bravo. Les ocasions de l'Espanyol anaven arribant com aigua de primavera, però va ser un gol en pròpia porteria de Demidov el que va obrir la remuntada. Un gol psicològic poc abans del descans. En la represa, Weiss feia un bon xut que desviava un xic Uche per fer la diana de l'empat. L'Espanyol s'endollava en el partit i la remuntada semblava un fet plausible. Verdú va fer un magnífic xut que va tenir la resposta adient de Bravo. L'assetjament blanc-i-blau era constant i Sergio García era víctima d'un penal claríssim de Bravo després d'una gran jugada col·lectiva dels locals. Muñiz Fernández mirava cap a una altra banda fent-se l'orni davant la desesperació espanyolista. Els de Pochettino no desistien i continuaven amb el seu monòleg d'ocasions amb el risc de perdre el punt conquerit en una contra de la Real. Xabi Prieto la va tenir però el seu xut va anar als núvols. La rèplica no es va fer esperar amb una fuetada de Sergio García que va tornar a treure sobre la ratlla de gol Claudio Bravo. El del Bon Pastor es lamentava i, amb ell, tot l'estadi, que veia com s'escapaven dos punts. L'Espanyol ara haurà de sumar un triomf a El Sadar per reequilibrar uns comptes que indiquen que els blanc-i-blaus només han sumat tres punts dels últims 12. Un bagatge massa curt per segellar el passaport cap a Europa