Sobri i eficaç

«Sempre recordaré aquest partit per tornar a l'Olímpic, per retrobar-me amb gent del club, amics com Pere Tomàs i Josep Franch, ha estat especial i emotiu, però amb sensacions tristes davant una gent a qui estimo», va definir Ricky just acabar el partit davant un desplegament mediàtic espectacular. Al base, se li havia tallat ràpidament la seva aportació quan en el minut 3 ja li havien xiulat dues faltes personals que el van fer anar a la banqueta. Tot i així, quan va estar a la pista es va mostrar sobri i eficaç, controlant el ritme del matx i superant Valters i Mario en cada moment. Va ser bonic veure el duel que Ricky va tenir amb una nova generació de base sorgida també del planter de la Penya com Josep Franch. La marxa de Ricky a la banqueta va desactivar de cop la tensió i l'ambient que s'havia creat per desestabilitzar-lo i després, quan va tornar, el partit ja estava trencat i el públic, més desencisat. En el tram final es va despertar el talent innat del base, que va exhibir algunes accions marca de la casa com ara una assistència i una gran penetració.

Abans del matx, la seva sortida a la pista va ser el més esperat. De fet, desafiant l'ambient quan els seus companys ja havien anat al vestidor a rebre l'última xerrada de Xavi Pascual, Ricky es va quedar sol fent llançaments des del mig de la pista mentre era escridassat des de la graderia, que ho entenia com una provocació. Ricky va tenir el suport de la seva família des de la grada, juntament amb el seu germà Marc, també exjugador de la Penya. Cada vegada que Ricky intervenia en alguna acció, la xiulada era constant. Però com ell mateix va dir venint del Pionir de Belgrad «l'ambient hostil no ha estat tan fort aquí a Badalona».