Vitòria no era el lloc adequat per a la reacció de la Penya

Ni el més optimista dels optimistes pensava que ahir era el dia en què la Penya donés la gran sorpresa a Vitòria. Ja fa 11 temporades que el DKV Joventut marxa del Buesa Arena amb les mans buides en l'ACB, i això l'únic que feia era certificar la dificultat dels verd-i-negres de triomfar a terres basques. El partit d'ahir passarà a la història com la del canvi de cicle a la banqueta i la nova etapa de Pepu Hernández, que comença avui, però també serà un partit recordat per ser la setena derrota consecutiva en l'ACB, el que suposa el rècord més negatiu de la història del club durant els 80 anys d'història. Tot i això, el camí a seguir és el de canvi de xip d'una plantilla que estava ara mateix sobrepressionada i ofegada per l'ansietat. L'única cosa clara és que el canvi ha de ser immediat, perquè dimarts la Penya té el partit de l'any contra l'Alba. Un partit que és el primer dels cinc que resten als verd-i-negres per aconseguir un premi molt valuós: l'Eurocup i el bitllet per a l'Eurolliga. Ahir ja es va millorar en imatge. Dimarts no n'hi ha prou amb això. Cal guanyar com sigui.

Vitòria no era la millor plaça per trobar-se a si mateix, però en atac va mostrar la línia que ha de seguir l'equip. Sense Tucker ni Tripkovic es va apostar molt més pel joc interior. El problema, però, va ser al darrere. Defensivament la Penya no va saber aturar l'allau de joc dels d'Ivanovic, que en el primer quart ja havien anotat 32 punts (32-25), tot i que el DKV aguantava perquè estava encertat. O es defensava o no hi havia opció. I tot i millorar en el segon període, ningú va poder frenar un Carl English que va llançar massa sol. Alguns tirs inexplicablement, sobretot quan havia fet 6/8 triples fins al minut 16. El jugador, que té una mitjana d'11 punts en l'ACB, ja n'havia anotat 22 al descans, on es va arribar amb un 55-45 i ja havien jugat 11 verd-i-negres (55-45). En el segon temps era una incògnita quina Penya apareixeria. I malauradament va tornar a aparèixer aquell equip fos. Barac, que en la primera meitat només havia anotat 2 punts, en va fer 10 en els cinc primers minuts del tercer quart amb molta facilitat dins la zona, mentre el perímetre trobava llançaments amb massa facilitat i anotava una sèrie de quatre triples seguits sense oposició. La diferència va arribar fins als 25 punts (83-58), amb 11 minuts encara en joc però ja tot decidit. Els últims minuts van ser el que s'anomenen el de les escombraries. Tothom pendent ja de l'Alba.