Bipolaritat

Quan falten sis jornades perquè s'acabi la fase regular, el CAI i el Melilla encapçalen la classificació amb 22 i 21 victòries respectivament. El tercer, La Laguna, en té 18. Els dos primers són, per tant, els equips que es jugaran l'ascens directe. Els dos clubs estan fent una temporada excepcional i afronten aquest últim tram sabent que depenen d'ells mateixos per pujar a l'ACB –el CAI visita Melilla en l'última jornada–, encara que personalment crec que el CAI té més opcions. Factors com ara la dinàmica actual dels dos equips, l'experiència dels jugadors i el cos tècnic, i el calendari fan que, si hagués d'apostar, ho fes pels aragonesos.

El CAI porta vuit victòries seguides i ha incorporat Hettsheimeir, cedit fins ara al Xacobeo, que els ha reforçat encara més. Són un club gran, format per jugadors de molta qualitat i experiència, tant a la LEB com a l'ACB, i per un entrenador, José Luís Abós, que coneix molt bé la categoria. Van baixar la temporada passada i el seu objectiu des del principi d'aquesta és l'ascens. La història diu que la millor temporada per intentar recuperar la categoria perduda és la primera, si no, la cosa es pot allargar. Ho saben i no volen perdre l'oportunitat que segur que tenen molts d'ells de tornar a jugar a l'ACB. Penso que tenen un calendari més fàcil que els del Melilla, amb tres partits a casa i tres fora, tots contra rivals per sota del vuitè lloc, excepte en l'última jornada, que es desplacen a la ciutat autònoma on segur que no volen arribar amb l'ascens en joc.

Per la seva banda, el Melilla és un club més modest que el CAI. És cert que les dues últimes campanyes ha estat a dalt de tot i s'ha fet un lloc entre els grans, però no té la dimensió del CAI. També té jugadors de gran qualitat, però crec que, en general, d'un nivell no tan alt com el dels aragonesos. Fins la derrota d'aquesta jornada, portaven tres triomfs consecutius. Tenen un calendari complicat, amb tres desplaçaments i tres partits a casa contra rivals de la zona alta: La Laguna, Lleó i CAI. El seu punt fort és que no han perdut cap partit a la seva pista. Qualsevol ensopegada però, els pot deixar sense opcions en l'últim partit, i més tenint en compte que a Saragossa van perdre de 12.

RIDÍCUL. L'Ourense, ara tretzè amb 12 victòries, sembla que ha complert aquest curs. Enllaça quatre derrotes, si bé és cert que la darrera jornada gairebé sorprenen contra el CAI. Els tres partits anteriors, però, va deixar molt mala imatge, especialment a Girona. És curiós que aquesta ratxa s'hagi produït després que l'equip gairebé s'assegurés la permanència i tingués el play-off a un pas, abans del partit contra el Sant Josep. En aquesta situació crec que hi ha d'haver un canvi de mentalitat. És bo estar gairebé salvat, però, si es té a l'abast un premi com el play-off, val més la pena ser ambiciosos i mirar d'aconseguir-lo que no pas conformar-se. El paper del tècnic perquè es produeixi aquest canvi de mentalitat crec que és bàsic, tot i que reconec que no és tasca fàcil.