Del negoci a la fidelitat

Després de més de sis mesos dins d'una organització de l'NBA em fa la sensació de mirar cap a Europa d'una manera diferent. Aquí els esports en tots els nivells són un gran negoci, això ho afirmo després de viure 78 partits de lliga regular, 39 dels quals han estat a casa amb el pavelló de 22.000 persones ple a vessar. I amb l'experiència d'haver viatjat amb l'equip en alguns partits fora de casa, com a Miami, on les entrades s'han esgotat, prou evident és que el fet de tenir dos jugadors tan mediàtics com LeBron i Shaq fa que l'organització en tregui profit esportivament i en imatge. Un altre petit exemple és el March Madness –torneig final pel títol de l'NCAA–, acabat aquest dilluns amb triomf de Duke, i en què cadascú és fidel als colors de la seva universitat per a tota la vida. Així, hi ha jugadors i entrenadors que donen suport als seus centres de formació acadèmics i esportius quan vénen als entrenaments vestint els colors de les respectives universitats –Chris Jent, que va jugar al Joventut, es va formar a Ohio State; Mo Williams, a Alabama; Daniel Gibson, a Texas, i Antwain Jamison, a North Carolina–, i tots ells encara avui donen suport a les seves universitats. L'últim exemple és l'experiència viscuda en la final regional per accedir a la final a quatre de high school de l'estat d'Ohio, que la podríem equiparar perfectament a un Penya-Hospi cadet o júnior de final a quatre, amb la petita diferència que el partit es disputava a la universitat de Cleveland State amb una capacitat de 8.000 persones –alumnes, exalumnes, pares i amics–. Això em fa pensar que per molt que la nostra dedicació i estimació pel bàsquet ens porti a pensar que ens agradaria veure-ho així a la nostra terra, és molt difícil simplement per una qüestió de cultura i mitjans.

A nou dies per a l'inici del play-off i amb la presència assegurada des de fa temps, el nostre objectiu de tenir l'avantatge de camp en les possibles sèries que podem disputar ha estat aconseguit amb escreix. Malauradament, arribar com a millor equip de la lliga regular no t'assegura res, però el que és obvi és que nosaltres tenim l'oportunitat de lluitar per l'anell i que tota la feina està encaminada en aquesta direcció. Som conscients que la pressió és gran, però és part del joc, els mitjans viuen dels rumors de vestir LeBron amb altres samarretes l'any vinent –principalment la dels Knicks–, i això fa que els ulls i les càmeres s'enfoquin sempre en la nostra direcció… Un cop més, com va dir el tècnic Mike Brown «we've got the chance» (‘tenim l'oportunitat'), i un equip guanyador no ho serà mai si no s'ho ha plantejat des del moment de la veritat, quan s'iniciï la cursa per l'anell.

(*) Jordi Fernández és membre del cos tècnic dels Cleveland Cavaliers.