Al servei del jugador

Com en tota organització esportiva, dins del personal que es dedica a tractar directament amb els jugadors podríem diferenciar diversos grups. El grup amb el qual els aficionats estan més familiaritzats són els entrenadors, les figures més conegudes i, en la majoria, les més rellevants. En una organització d'un equip de l'NBA els recursos humans es multipliquen, igual que els mitjans materials. En la nostra, els Cleveland Cavaliers, dins del personal que tracta directament amb els atletes destaquen els preparadors físics, els fisioterapeutes i els athletic trainers –esglaó entre fisioterapeuta i preparador físic, una mena de readaptadors esportius.

L'entrenament diari d'un jugador de l'NBA no està encaminat al que la majoria de la gent es pot pensar. Jugant 82 partits de lliga regular, el màxim objectiu és mantenir els jugadors el màxim de temps a la pista. Per tant, el descans, les recuperacions actives o els hàbits d'alimentació passen a ser el gran entrenament per a aquests individus. Evidentment, tots els jugadors passen per la sala de peses molt sovint, però no tot el treball va encaminat a l'augment i millora de la força, com es pot pensar. Jugadors com ara LeBron, que acumula molts minuts, segueix un treball de força que respecta el seu procés de recuperació amb l'objectiu final d'evitar qualsevol tipus de lesió. Per altra banda, hi ha jugadors com ara Shaq que, a causa de la seva grandària –2m16 i 147 kg–, encaminen les seves recuperacions a tenir cura dels seus punts articulars. Durant el transcurs de la lliga regular les lesions o molèsties són tractades amb molta més precaució, i el descans, tant d'entrenaments com de partits, és una de les primeres mesures a prendre. És força lògic, perquè el volum de partits pot fer que a la llarga el jugador mal tractat es perdi més partits dels que la molèstia inicial faria preveure.

Dins del nostre staff tenim Stan Kellers i Ken Sneed com a preparadors físics, Mike Mancias i Max Benton com a athletic trainers i George Sibel com a fisioterapeuta –a banda, evidentment, del cos mèdic de l'equip que treballa en contacte permanent amb ells–. El nostre jugadors franquícia, LeBron, té en Mike Mancias la persona de confiança en l'apartat físic i Chris Jent –exjugador del Joventut i assistent de l'equip– en l'apartat tècnic, que l'acompanyen en qualsevol esdeveniment com ara l'All-Star o Tours internacionals. Quant a la fractura del dit polze de la mà de Shaq, la figura més representativa en la seva recuperació és George Sibel, encarregat de fer la transició des del postoperatori a la pista. Sibel ha fet el mateix amb Mo Williams, Leon Powe, Sebastian Telfair o Jamario Moon.

Un cop aquests jugadors passen a ser aptes per tornar a treballar a la pista, hi ha un període transitori en el qual el fisioterapeuta treballa conjuntament amb un membre dels entrenadors tècnics, sent aquest un dels entrenadors de desenvolupament individual del jugador. Aquesta ha estat una de les meves principals tasques en el transcurs de la temporada, treballar amb els jugadors que, després de tot aquest procés, es troben fora de ritme i sense sensacions. A banda d'això, a nivell tàctic, també s'han de posar al dia dels canvis que l'equip ha efectuat en les jugades i en les seves posicions especifiques. Personalment he treballat en la recuperació de Powe, Moon, Telfair i l'Anderson Varejão, l'exjugador del Barça.

Tot això, com en tot i com sempre en la nostra organització, encaminat a assolir un únic objectiu, l'anell de campió.

(*) Jordi Fernández és membre del cos tècnic dels Cleveland Cavaliers.