A la recerca del màxim rendiment

Com en tots els esports col·lectius la productivitat i el rendiment d'un equip depèn de factors no exclusivament entesos com a «treball tècnic i tàctic del jugador». És a dir, la cohesió d'equip, l'estudi del rival en l'àmbit individual i col·lectiu, l'eficiència dels mateixos sistemes, les prevencions de lesions, les recuperacions, la direcció del grup, etc. Tot són aspectes clau per poder parlar de l'èxit col·lectiu.

Després de passar per una lliga regular de 82 partits on la metodologia de treball n'era una de concreta, hem passat ara a eliminatòries de play-off a set partits on tot canvia. Aquest simple fet, per estúpid que sembli, fa que el treball del conjunt del cos tècnic variï, tot i que seguint sempre la mateixa filosofia de treball. Un equip de l'NBA juga habitualment uns tres o quatre partits per setmana contra diferents rivals. Cada contrincant i cada jugador contrari és analitzat per a cada nou enfrontament, intentant que el nostre jugador assimili el màxim d'informació possible, ajudant-lo a aconseguir la petita diferencia que et porta a la victòria. L'handicap en la temporada regular és que els jugadors són capaços d'assimilar un cert nombre de sistemes i característiques del rival, però el fet d'haver-ne d'aprendre de nous cada dos dies fa que els informes que els facilitem siguin específics, encaminats a treure'n el màxim rendiment desitjat.

Tot canvia durant les sèries. Cadascuna és al millor de set partits, i òbviament el rival és sempre el mateix. La diferència, però, és que és el mateix rival i els informes són més extensos i detallats, tant com els jugadors siguin capaços d'assimilar en dues setmanes. Les hores a la sala de vídeo s'allarguen i el protocol previ a un partit varia del que ha estat la fase regular. Però tot amb el mateix objectiu: treure'n el màxim rendiment desitjat. Tot, una altra vegada, per assolir la petita diferència que et dóna el triomf, una diferència que durant les eliminatòries encara es fa més petita.

Estem encarant el primer partit de la semifinal de conferència. Al davant tenim els Boston Celtics, un equip històric, veterà i que sap com es guanya. Un camí dur en què s'ha d'estar disposat a veure la cara a qualsevol equip i en el qual tota l'organització treballa en les diferents àrees per trobar el màxim rendiment.

(*) Jordi Fernández és membre del cos tècnic dels Cleveland Cavaliers.