RAFA MARTÍNEZ
Escorta Power Electrònic València
«Aquest grup val molt la pena»
EL BARÇA
«M'encantaria jugar-hi. I a qui no? Però tinc contracte i el club hauria de decidir»
EL VALÈNCIA
«La plantilla val el doble que fa un any. Els jugadors s'han revaloritzat i abans no era així»
–L'eliminació contra l'Unicaja a quarts (0-2) deixa un regust agra al final d'una temporada esplèndida?
–«Durant tota la temporada, havíem jugat a un molt bon nivell. Havíem format un bon grup i teníem ganes d'arribar més lluny en el play-off. Però en el primer partit ens van fer molt de mal, sobretot amb la cistella en l'últim segon que els va donar el triomf. Després, a Màlaga, és dificilíssim guanyar i no vam poder forçar el tercer.»
–Què els va faltar en la sèrie, potser frescor física?
–«Amb el títol de l'Eurocopa i l'accés a l'Eurolliga, vam complir un dels grans objectius que teníem. No és que a partir de llavors l'equip es relaxés, però el nostre nivell defensiu ja no va ser tan bo. I això ha estat clau en aquest play-off. Hem estat encertats al davant, però ens hem oblidat una mica de la defensa els últims partits.»
–L'adéu de Neven Spahija, confirmat dilluns passat, ha estat un cop dur i inesperat?
–«Tothom pensava que continuaria perquè es trobava molt a gust a València i en el club. Però el club té una filosofia de contenció econòmica i la vol respectar. Ens va sorprendre una miqueta, tot i que en els últims dies ja podíem pensar que també era possible que no continués. Sigui com sigui, ha fet una feina increïble i ja s'ha vist: ha col·locat l'equip en el millor lloc on podia estar.»
–Que ell marxi pot desestabilitzar el projecte del València de cara a la pròxima temporada?
–«En el club, ara mateix hi ha molts jugadors que acaben contracte i no saben què fer. Crec que aquest grup val molt la pena, però ara no sé què ens espera. Confiem que continuï una gran part del bloc d'aquest curs. Potser faltaria un referent com és el tècnic, però l'equip continuaria igual d'unit i implicat.»
–Vostè ha fet un salt qualitatiu aquest curs. Què ha canviat?
–«L'any passat va ser el primer any al club i va ser difícil, no només per a mi, sinó per a tothom. L'objectiu era guanyar l'Eurocopa per ser a l'Eurolliga, però no ho vam complir i vam ser molt irregulars. Després, a mitja temporada, va arribar Neven [Spahija] i em va donar confiança i és aquest factor el que a un mateix li fa fer una passa endavant.»
–I aquesta temporada li ha arribat el primer títol important de la seva carrera. Què va sentir?
–«Una cosa increïble. Vaig venir amb la màxima il·lusió a València i, d'entrada, les coses no van sortir bé. No esperava fer un salt tan gran aquesta temporada, i menys amb la retallada de pressupost de l'estiu. Tot estava per veure i no sabíem quin objectiu ens podíem marcar. Simplement volíem enganxar la gent i anar partit a partit, sense ficar-nos grans fites. Mica en mica, vam veure que el grup era especial, que podíem guanyar alguna cosa perquè el nostre nivell era molt alt. I així va ser. Va ser un somni per a tots, no només per a mi.»
–I la ciutat?
–«S'ha il·lusionat, i no només pel títol. Al final de temporada passada, l'afició estava molt disgustada amb nosaltres i no tenia ganes ni de venir a La Fonteta. Aquest any, van veure com jugàvem a l'inici i han vingut al pavelló a ajudar-nos.»
–El curs vinent serà el del seu debut en l'Eurolliga. Ho farà amb el València?
–«Tinc contracte un any més i, de moment, no tinc cap proposta sobre la taula de cap altre equip. Si arribés alguna cosa, la paraula la té el València. Jo estic tranquil perquè sé que el que vindrà d'aquí endavant és molt bo, és un gran repte.»
–Per continuar, demanarà garanties com que no hi hagi desbandada o un equip competitiu?
–«Tal com està treballant el club, sobretot l'últim any i mig, estic segur que hi haurà un equip competitiu per jugar l'Eurolliga. Els directius faran el possible perquè no marxin jugadors, però serà complicat perquè aquest equip val el doble que fa un any. És una cosa que feia temps que no passava a València: que acabés una temporada i els jugadors es revaloritzessin. Habitualment, passava a la inversa.»
–Si el campió d'Europa, el Barça, truqués a la seva porta, és difícil resistir-s'hi?
–«S'hauria d'estudiar tot una mica. M'encantaria jugar en un equip com aquest. I a qui no? Però ara mateix sóc jugador del València i, si fessin una oferta, serien ells els que ho haurien d'estudiar-ho i decidir.»
–Ha batut el rècord de percentatge de tres en l'ACB (52,14%), superant el que tenia Stombergas des del 2000/01. I ara arribaran els 6m75.
–«Això és bo pel rècord perquè ja no es podrà batre [Riu]. Crec que la referència que hem de tenir és la LEB Or aquesta temporada. Al principi, els percentatges eren baixos i és normal perquè és mig metre més lluny, però han anat pujant a mesura que ha avançat el curs i tothom s'hi ha adaptat. A l'ACB, hi ha molts especialistes i, fins i tot, he vist que hi ha gent que ja aquest any tirava regularment de més lluny que els 6m25.»
De Santpedor i del Betis
Rafa Martínez és natural de Santpedor (Bages), igual que Pep Guardiola. Format a la categories inferiors del Bàsquet Manresa, l'escorta (28 anys i 1m90) és un fervent aficionat del Betis, que ara milita a la 2a divisió de futbol. Com s'explica? «La meva família és originària de Sevilla i els estius els passàvem allà. I, un cop allà, el meu tiet ens agafava a tots i ens portava al camp. De fet, la meva àvia era molt del Betis; no t'ho pots ni imaginar l'afició que hi tenia. I ho hem heretat. Els tres germans som molt bètics. És un sentiment gran, de sempre», exposa. I confia en el retorn a la 1a divisió: «Esperem que pugin. Costarà molt, però ja som patidors de mena.»
«La selecció espanyola? M'encantaria, ni que fos per entrenar»
Amb la competició encara jugant-se, encara no se sap quins seran els 12 escollits per Sergio Scariolo que defensaran la selecció espanyola en el mundial de Turquia. Al preparador italià no li ha passat desapercebuda la bona temporada de Rafa Martínez i té el seu nom marcat per a la primera preselecció. «Sóc realista i sé que és molt i molt complicat ser-hi. A mi, m'encantaria anar-hi, ni que fos per entrenar perquè ja significaria fer un pas endavant en la meva carrera», exposa l'escorta català, que té clar que competir en la mateixa posició que Navarro i Rudy li tanca moltes portes: «Són dos dels millors escortes d'Europa, per no dir els millors. Però només que comptessin amb mi seria una alegria i un premi per a tots aquests anys d'esforç.» El de Santpedor ja va formar part de les seleccions sub-18 i sub-20. Amb aquesta última, va guanyar una plata en l'europeu del 2002. També ha jugat amb la selecció sènior B, amb la qual va penjar-se un bronze en els Jocs del Mediterrani del 2005.
