Cavaller per cavaller

“Quan era petit, anava sovint a veure el Barça. Vaig créixer a Montpeller, que està molt a prop de Barcelona, i tinc molts amics que són d'aquest club.” Aquestes paraules les va pronunciar Laurent Blanc el dia que va abandonar l'Auxerre, l'estiu del 1996, per incorporar-se al Barça. El seu fitxatge el va fer Johan Cruyff poc abans de ser destituït i anys més tard va ser un altre gran del futbol europeu, Alex Ferguson, qui se'l va emportar al United. Aquesta impecable trajectòria com a jugador, que el va portar a guanyar un mundial (1998) i una Eurocopa (2000), combinada amb els grans resultats que va aconseguir amb el Girondins de Bordeus i amb l'experiència que està vivint com a seleccionador de França, són el millor aval de Blanc, que s'entreveu com el candidat número u per substituir Pep Guardiola en el cas que aquest confirmi la seva marxa.

El desenllaç d'aquest serial que ha estat la renovació del tècnic ha coincidit amb la presència de Blanc a Barcelona, on ha passat uns dies amb la família. El francès té al davant el repte de l'Eurocopa, però un cop finalitzat el campionat, l'oferta del Barça seria difícil de refusar. Tot i que la nòmina de candidats és més àmplia –també hi ha Ernesto Valverde, Andre Villas-Boas i Marcelo Bielsa, entre d'altres–, Blanc reuneix bona part dels requisits que podria somiar qualsevol aficionat blaugrana. D'una banda, durant la seva curta però intensa carrera com a entrenador, sempre ha defensat un futbol prou ofensiu. També agrada molt el seu caràcter, sempre diplomàtic i elegant, que sintonitzaria perfectament amb la imatge pública imposada per Guardiola en els últims anys. I per acabar, també es tracta d'un jugador de prestigi internacional capaç d'inspirar un cert respecte, tal com succeeix amb Pep.