L'Olesa, a tercera sense baixar de l'autocar

L'Olesa és molt possiblement l'únic equip de la capa de la terra que pot presumir d'haver aconseguit un ascens sense baixar de l'autocar literalment. Va marxar de Benavent de Segrià com equip de primera catalana i va arribar a la localitat del Baix Llobregat sent de tercera per primera cop en la història. Això sí, a diferència del que diu el tòpic, el viatge de l'Olesa fins a tercera no ha estat un camí de roses, sinó que ha hagut de suar de valent; fins més enllà del xiulet que indicava el final de lliga.

En la darrera jornada de lliga, els del Baix Llobregat, amb possibilitats d'aconseguir l'ascens, van visitar el Benavent, que es disputava el títol. Van perdre estrepitosament per un rotund 4 a 1. Tot i això, la derrota no esmicolava definitivament les esperances verd-i-blanques. Els resultats dels rivals els havien acompanyat i, malgrat ser uns nouvinguts a primera catalana, acabaven el campionat quarts. Una posició que els deixava a les portes de tercera, depenent dels ascensos compensats. Si l'Espanyol B derrotava el Tenerife B en la fase d'ascens l'Olesa pujava automàticament. Els espanyolistes havien obtingut un bon resultat a Sant Adrià (2-0) i aquell matí mateix jugaven a Canàries amb la feina encarrilada. Però quan la plantilla va abandonar les terres de ponent l'Espanyol B encara jugava i a més perdia per la mínima (1-0). La plantilla de l'Olesa va transcórrer els 126 quilòmetres fins a casa endollada als auriculars i feta un manyoc de nervis. I al final va celebrar, encara a l'autocar, l'ascens històric.

Al principi de temporada, la tercera s'albirava com un objectiu inabastable. Impossible en lletres majúscules. Els del Baix Llobregat tot just feia dues temporades que militaven a primera regional i encaraven el curs amb molta modèstia, amb l'objectiu de mantenir la categoria sense penúries. Però a mitjan del campionat les perspectives van començar a canviar. L'Olesa s'havia passat bona part de la primera volta entre els equips capdavanters i plantant cara als conjunts més potents del campionat. Això va provocar que la directiva s'esforcés per reforçar la plantilla i decidís un canvi d'aires a la banqueta. Quique Salamanca, el tècnic dels dos ascensos anteriors, va ser rellevat per Antonio Linares. Al final, les mesures van resultar i amb una autèntica pinya al vestidor i un davanter pletòric, Javi Pelegrín, amb 22 gols és el màxim realitzador de primera catalana, l'Olesa és equip de tercera.