Messi se suma a la festa

Cap facilitat pel Barça

Un derbi és un derbi i el Barça va comprovar des d'un bon inici que no l'esperava un partit còmode. Una mostra, les tres faltes gairebé consecutives, per marcar terreny, que va fer l'Espanyol quan amb prou feines s'havien disputat tres minuts. I així va ser, almenys en la primera part. Amb un dibuix molt similar als dos costats –Guardiola, com a Vallecas i contra el Màlaga– va tornar a apostar per una defensa de quatre homes. Pochettino també va situar tres homes al mig del camp, on sorprenentment no hi eren ni Coutinho ni Romaric, descartat al matí per molèsties al pubis, el conjunt blaugrana es va topar amb un rival molt ben plantat al darrere que li va impedir generar el seu joc habitual.

Primer gol

Tot i això, després que Thiago avisés amb un cop de cap tou i no aprofités la bona centrada de Pedro, va arribar el primer gol. Com no, obra de Messi, que va tornar a marcar la diferència. Quan tot just s'havien complert els primers deu minuts, l'argentí va provocar una falta en una posició immillorable per al seu perfil i, amb la cama esquerra, va enviar un míssil que va desviar lleugerament la barrera i va superar Cristian per tot l'escaire. Tot i el gol, l'Espanyol va continuar mostrant-se com un os molt dur de rosegar, però totalment nul en atac. De fet, l'única vegada que va inquietar Pinto en tot el primer temps, va ser amb un llançament de falta de Verdú just abans del primer quart d'hora. Al Barça li va faltar continuïtat i davant la bona pressió del conjunt periquito, molt més còmode defensant que no elaborant joc, es va veure obligat a funcionar a batzegades. Pedro i Messi van intentar sorprendre canviant la seva posició i tot i que massa esporàdiques, les ocasions van anar arribant. Ja amb el gol a la butxaca, Messi va intentar explotar la seva faceta d'assistent i a punt va estar de treure'n profit Keita, que per molt poc no va poder retallar Cristian a l'àrea (29'). Gairebé immediatament, era Iniesta, que constantment va fer anar de bòlit Forlín –poc abans del descans, l'àrbitre li va perdonar la segona groga–, el que ho provava amb un llançament de falta directa que quan ja enfilava la base del pal, Cristian es va encarregar de desviar a córner. Fins al descans, poca cosa més, tret, és clar, de molt de control per part blaugrana, i una altra falta directa de Messi, que no va entrar per molt poc.

Segona part diferent

La segona part va ser diferent. Guardiola, potser veient l'equip un pèl encallat, no va trigar a optar per una defensa de tres i va avançar la posició d'Adriano. La història hauria pogut canviar si s'hagués xiulat un possible penal involuntari de Montoya a Baena en el minut 60, però tot seguit, el col·legiat no va dubtar a assenyalar-ne un per unes mans del blanc-i-blau Cristian Gómez. Ara, ja amb la lliga perduda sí que s'atreveixen a xiular-los. Almenys, serveix perquè Messi ho tingui més fàcil i ja tingui el Pichichi i la Bota d'Or a tocar. El millor jugador del món no va fallar des dels onze metres i va enganyar Cristian per fer el 2-0. I poc després que l'Espanyol fes el primer xut entre els tres pals, de Forlín en el minut 68 i que Mascherano, de cap, evités en el 73 el gol de Weiss, després d'una sortida precipitada de Pinto, Messi es va encarregar de posar fi a qualsevol possible reacció dels de Pochettino. Ja sembla fàcil, però l'argentí, aprofitant una excel·lent passada llarga de Martín Montoya, va fer un control orientat per encarar Cristian i batre'l amb un xut creuat.

I com que de hat-tricks ja li'n sobren molts, el millor jugador del món no va voler deixar passar l'oportunitat de fer el pòquer, que va arribar també des dels onze metres, enganyant Cristian en un penal provocat per Busquets.

L'argentí ho va voler celebrar amb Guardiola en una de les imatges que passaran a la història, i fins i tot hauria pogut fer el cinquè gol ja a les acaballes d'un duel que si bé no per joc, sí que pel resultat va estar a l'altura d'una gran nit inoblidable.