MARC COMA
“Estic en una altra fase, no pots ser pilot tota la vida”
“La nostra feina és dissenyar el recorregut de la propera cursa i això significa, durant l'any, fer moltes missions d'exploració en els països per on ha de passar”
“En el moment de l'acció és molt fàcil que la ment es despisti, hem de centralitzar la nostra energia i concentrar-nos en el que estem fent en aquell moment de la cursa, a dalt de la moto”
Incansable
La seva qualitat d'incansable ha fet que Marc Coma esdevingui un viatger del món a dalt d'una moto. El seu palmarès triomfal no s'acaba amb els seus cinc títols de campió del Dakar. Va molt més enllà, i a casa seva, a més a més d'un lloc destacat per les motos amb què ha guanyat moltes i diverses curses, també hi ha un lloc preferent pels trofeus que ha anat aconseguint des del dia que va decidir pujar a una moto i dedicar-se a la competició. Ara, també incansable, continua vivint amb intensitat el soroll de les motos com a director del Dakar.
He treballat a dalt d'una moto durant molts anys per aconseguir els èxits que he tingut
Marc Coma ha donat la volta al món cinc vegades a dalt de la moto. Ara és el director del Dakar, una cursa dura i perillosa. Marc, a Dakar, ha viscut històries que li han fet canviar la manera de pensar, però mai no faran que s'acomiadi d'allò que més li agrada, l'aventura.
Ha deixat la moto per ser el director del Dakar. Com és la seva feina actual?
El primer que cal fer és dissenyar el recorregut de la propera cursa, i això significa que durant l'any cal fer moltes missions d'exploració en els països per on ha de transcórrer el Dakar, hem de veure quin es el potencial que hi ha i el que es pot fer. Després hi ha tota una evolució i avaluació de tota la part de reglamentació, tenint en compte que el reglament de la cursa està en constant evolució i que s'ha de definir en quina direcció ha d'evolucionar el futur de la carrera.
El proper Dakar, el del 2017, començarà a Asunción, capital del Paraguai.
És la primera vegada que el Dakar visita el Paraguai. Són diverses les raons que ens han portat a fer-ho. Després d'avaluar el potencial d'aquest país i la seva experiència, vam entendre que sortir des d'una capital de l'Amèrica del Sud era molt interessant a nivell esportiu. No tenim un desert, però les condicions no seran fàcils pel fet que el clima és tropical. Ens hem atrevit a fer una primera etapa perquè els pilots comencin, i així, poder tenir una primera classificació el primer dia de cursa. Continuarem per Bolívia i l'última etapa serà a Buenos Aires, i amb aquest recorregut haurem unit les tres capitals dels tres països que visitarem.
Aquest any no passen per Xile ni el Perú, és per causes econòmiques o polítiques?
Són una mica totes dues, perquè un país aculli el Dakar necessita unes condicions favorables en tots els sentits i ho fem a països on aquestes condicions hi són. El calendari Dakar és un, i el calendari polític de cada país és un altre, però creiem que hi ha molts països per visitar i explorar. Alguns, l'any passat deien que el Dakar a l'Amèrica del Sud havia acabat les seves possibilitats, però aquesta terra és molt gran i encara no la coneixem tota, per tant, ara una mica en aquesta línia anem al Paraguai, i espero que en altres edicions tinguem el Perú i Xile que, com coneixem, esportivament pot ser que siguin els més interessants d'Amèrica del Sud.
Ara que és director i després d'haver guanyat cinc vegades el Dakar, no sent temptacions de tornar a pujar a dalt de la moto i de competir?
He treballat a dalt d'una moto durant molts anys per aconseguir els èxits que he tingut i algun més que hauria pogut tenir, però crec que cal ser conscients d'on som. Jo, el dia que hagués de baixar de la moto, volia triar el que faria, i mai no vaig pensar que m'oferirien la possibilitat de dirigir un fet esportiu com aquest, un lloc tan important al qual m'era molt difícil contestar amb una negativa. Crec que la vida és tot un seguici d'etapes i estic molt orgullós i content per tot el que vaig aconseguir com a pilot, però ara estic en una altra fase, no pots ser pilot tota la vida.
Quan competia, pensava en alguna cosa?
Un dels treballs amb el psicòleg era arribar a no pensar en res quan estàvem competint. Aquell és el moment de l'acció, és molt fàcil que la ment es despisti però nosaltres hem de centralitzar la nostra energia i concentrar-nos en el que fem en aquell moment.
Va néixer a Avià, viu allà i sempre té en compte el seu poble.
Tota la vida m'he sentit avianès, aquí és on he crescut, on he anat a escola i he tingut els meus amics. Per la meva feina sempre he viatjat molt, però sempre torno a Avià, que és un entorn natural meravellós per fer esport i per entrenar. El meu poble sempre ha festejat les meves victòries però també ha estat al meu costat quan les coses s'han complicat, per això, quan vaig anunciar que deixava la competició ho vaig fer a Avià, es mereixia aquest protagonisme. Allà va començar tot i també hi va acabar.
El seu pare i el seu tiet anaven en moto, vostè ha arribat a dalt de tot en aquest esport, però què farà el seu fill?
El meu fill farà el que voldrà. Té una moto, té 5 anys, i des dels 4 va en una moto de veritat, circula pel circuit pel lloc que toca i com toca, i la veritat és que ho fa molt bé. A casa sempre ha vist motos, va ser ell qui la va demanar, i quan en té ganes l'acompanyo, però no l'empenyo a pujar-hi, si en té ganes l'hi ajudo. A Avià el panorama hi ajuda moltíssim, tant per la zona com pel fet que tenim un circuit de motocròs.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.