Primer podi íntegrament català de la història
Motociclisme. Marc Márquez, Pol Espargaró i Tito Rabat fan història a Indianapolis i el pilot de Cervera és a només 28 punts del líder Bradl
Indianapolis passarà a la història del motociclisme català com ho va fer Le Mans el 2003. A la pista francesa, hi va haver el primer dels tres triplets –victòries de Pedrosa, Elias i Gibernau– i al mític traçat nord-americà, per primer cop en la història tres catalans van pujar al mateix podi. Els herois van ser Marc Márquez, Pol Espargaró i Tito Rabat, i tots tres tenen una història.
La de Márquez és la lluita pel títol mundial, la de la cinquena victòria de la temporada, la d'una superioritat imperial i la de 15 punts retallats a Stefan Bradl. Malgrat tot, una reverència per a l'alemany, ja que sortia 22è, va acabar 6è i va minimitzar els danys.
La cursa de Rabat va ser extraordinària, sempre en el grup capdavanter, sempre combatiu. En la setena volta es va veure amb força i moral per deixar clavat Smith. Redding i Pol Espargaró ja s'havien posat en sintonia per afegir-se al grup de davant –que ja encapçalava Márquez– i Tito veia que si no arriava, posaria en perill no tan sols el podi sinó el seu millor resultat a Moto2, el sisè de Silverstone. Iannone també va cedir una volta més tard tot i que Smith el va relegar per moments aprofitant un ensurt del català en els moments de màxima agressivitat en el manillar. Al darrere arribava Pol Espargaró, amb una moto per fi a la seva mida i uns canvis de direcció espectaculars que li van permetre despatxar els rivals amb facilitat en els revolts enllaçats. Just a mitja cursa, Polyccio es va menjar Iannone –que ja no era a l'inici de cursa– i va quedar tercer, rere Tito, i amb Márquez en una dimensió desconeguda, quatre segons i mig a davant.
El podi era català però faltava repartir-lo en les deu voltes que restaven. Pol i Tito són amics, però Tito tenia al seu abast no només el seu primer podi a Moto2, sinó el seu millor resultat en el mundial. I Pol, en un any per desanimar-se –un sisè lloc a Estoril i dos tretzens com a úniques fonts de punts– necessitava dopar-se amb una injecció de moral majúscula. Hi va haver molt de respecte i tot l'un contra un es va reduir en un avançament al final de la recta.
Dos podis més
Nico Terol va vèncer la seva sisena cursa de l'any, va fer-ho sense discussió i, si no hi ha imprevistos, cavalca imparable cap al títol mundial. Maverick Viñales està modelant un subcampionat del món en l'any del debut. Amb el sisè podi de la temporada, el català de 16 anys va tornar a batre's sense vergonya, aquesta vegada amb Cortese, a qui va empetitir en l'última volta per acabar prenent-li el segon lloc.
A Moto GP, Lorenzo ho té clar: “Cada vegada queden menys curses i la distància és més gran.” No només perquè a Casey Stoner ningú no és capaç de posar-li un llaç –després d'ahir, a l'australià ja només se li resisteixen els circuits de
Jerez i Estoril–, sinó perquè, i amb ahir ja van
dues curses seguides, al mallorquí tampoc no li
arriba per ser al podi. Resten sis proves, 150 punts,
i la diferència entre un i
altre ja és de 44 punts.
Les cinc voltes inicials. van ser l'únic tram de cursa en què Stoner no va marcar el ritme. Qui ho va fer va ser Dani Pedrosa, que amb una de les seves arrencades prodigioses, aquesta per l'exterior, va saltar del quart lloc de la graella al primer. Després de cinc girs, però, a l'inici del sisè, Stoner va passar-lo i va perpetuar-se en un ritme constant i absolutament inabastable.
