De pressa i bona lletra per a Marc Márquez
Motociclisme. El de Cervera venç i torna a retallar punts al líder, mentre que a Moto GP és Lorenzo qui ho fa, superant Pedrosa i Stoner
El tarannà de Marc Márquez des de Le Mans és tan irrecusable que es pot caure en l'error de creure que això és bufar i fer ampolles. És cert que a l'inici de la remuntada impensada Márquez corria sense cap pressió, però cada vegada la distància amb Bradl és més petita i, per tant, la consciència de l'errada és més grossa. Tan a prop, i tan lluny. En aquesta tessitura, el de Cervera derrapa imparable. Ja ha guanyat 6 de les últimes 9 curses –i amb dos segons llocs–, i segurament per això els comptes surten sense voler. Però vist amb perspectiva, retallar 5 puntets a l'alemany ja és un botí excel·lent. De pressa i bona lletra, que resten cinc curses i, el mundial, si encara no ho havia fet, torna a començar.
Sense concessions
Va ser una altra cursa en grup, de les que exilien la indiferència. Una cursa molecular, de pilot, amb ànimes ambicionant sempre una posició millor ignorant fins on és possible el comportament de la moto. Sense concessions: vitamina pura i dura. No fou fins a les últimes 10 voltes que la trama va prendre tot el sentit. Marc, Bradl i Iannone van passar-se, repassar-se i van tornar-se a passar, en una alternança constant i sense manies –amb pneumàtics gastats, es va resoldre tot amb els pilots rodant en 1:38 alts i 1:39 baixos–. Quan faltaven quatre voltes per al final, Márquez va reiterar-se en una de les seves múltiples qualitats: estar en el lloc i el moment adequats. Concretament, quan Iannone i Bradl van entrar en un cos a cos per al segon lloc, fet que el de Cervera va fer bo tibant de valent. Aleshores, dir que anaven al límit ja era quedar-se curt i tot es va resoldre per l'instint animal dels conductors. Marc no va abandonar el primer lloc i Bradl tampoc no va cedir a l'inconformisme de Iannone.
Quant a la resta de catalans, hi va haver bons resultats tot i les males sensacions per a Pol i Tito Rabat –remuntant posicions des del 20è lloc–, 21è lloc per a Cardús, 26è per al retornat Olivé i abandonament d'Aleix i Morales. Torres, amb una abrasió, no va poder córrer
Lorenzo retalla
Quan un pilot va ràpid des del primer minut dels entrenaments lliures passa a ser el màxim favorit per vèncer el diumenge. És el que ha passat aquest cap de setmana a Misano amb Jorge Lorenzo, que ha format un binomi impenetrable amb l'M1. L'actual campió del món va dominar des del semàfor i va passar per l'adreçador les Honda. Dècima a dècima i amb un ritme implacable –sempre en 1:34 baixos–, l'actual campió va deixar enrere Stoner a partir del vuitè gir. I Dani Pedrosa, que al tram inicial havia perdut més de dos segons respecte a l'australià, també va avançar-lo a sis voltes de la fi. És a dir, dia rodó per a Lorenzo que va restar nou punts al líder.
Només setè
Maverick Viñales no va tenir el seu millor cap de setmana a Misano. Sense sortir bé, després d'una volta Mack era tretzè i, poc després, es veia immers en una lluita per sortir de l'embardissada contra pilots més lents. Desempallegat de rèmores, en solitari, va iniciar la captura del grup (Cortese, Faubel, Kent i Gadea) que lluitava pel quart lloc, però no va poder passar d'allà. Al davant, el cos a cos va ser entre Terol i Zarco. Incomprensiblement, i després d'una darrera volta adrenalítica, el de Derbi va regalar-li el triomf a Terol fent l'ànec sortint del darrer revolt, en una prova més que la joventut pot arribar a ser tant beneïda com beneita.
