MOTOR / GRAN PREMI DE CATALUNYA DE MOTOCICLISME
Tornar a començar
Melandri, des de la modèstia, somriu i se sent pilot
La catorzena posició d'ahir de Marco Melandri –«Mugello i Catalunya no són bons circuits per a nosaltres»– no dilueix la felicitat del pilot de Ravenna. El temps vola i la memòria és un actiu de mínims en la modernitat que ens succiona, i el seu títol de campió del món de 250 cc (2002) o les seves 22 victòries en el mundial semblen vestigis de la prehistòria. De manera acusada després de la temporada passada, quan l'italià va quedar anorreat per les particularitats de la Ducati fins a semblar un perfecte no-pilot. «És un llibre tancat per mi. La moto és estranya, però hi havia més coses que no vull recordar.» Des de la modèstia, lluny del microcosmos fastuós de les marques de fàbrica, Melandri torna a somriure a cavall de l'única Kawasaki de la graella, amb l'equip holandès Hayate. «Em sento bé, estic content perquè treballem molt i en equip. La moto necessita millorar, ens cal temps i evolucionar, però som un equip privat i no és senzill. Però estic satisfet.»
Lluitant.
Un gran resultat –segon lloc a Le Mans–, però, relativitza tota dificultat i revitalitza tot esperit. «Tornar al podi després de moments com els que vaig passar va ser molt important. Com a pilot i persona, per la confiança.» I sota la pluja, on les diferències mecàniques perden rellevància: «Quan les condicions són difícils el més important són les sensacions amb la moto. Compta el pilot, per això el podi per mi té més valor encara.» Vol acabar entre els deu primers del mundial i oblidar, però el passat en vermell és present: «Sabia exactament què passava, però la meva credibilitat s'erosionava. Em sap greu per a en Nicky, però estic content perquè es demostra que tenia raó.»
«Em sap greu per a en Nicky, però estic content: es demostra que tenia raó»
