MOTOR / GRAN PREMI DE CATALUNYA DE MOTOCICLISME
Territori de Rossi
El millor Rossi derrota Lorenzo en una cursa de les que fan història
El mallorquí va donar la cara però va sucumbir a la genialitat del seu rival
L'italià ja acumula fins a 9 victòries i 13 podis consecutius a Montmeló
A Assen pot arribar al centenar de curses guanyades en el mundial
Rossi és el nou líder, empatat a punts amb els seus dos rivals
El Circuit de Catalunya va ser l'escenari ahir de la millor cursa de la temporada, una cursa en la qual Valentino Rossi i Jorge Lorenzo van protagonitzar un duel intens i vibrant, potser el millor dels últims anys. El mallorquí ho va donar tot i més per superar el seu rival i company d'equip, però l'italià va fer valer el seu idil·li amb el Circuit de Catalunya per aconseguir una victòria increïble que no fa més que engrandir, si encara es pot, la seva figura llegendària. Rossi va tornar a guanyar a Montmeló després de dues temporades de no fer-ho –el 2007 es va imposar Casey Stoner i el 2008, Dani Pedrosa– i ja acumula nou victòries i un total de tretze podis en la pista catalana. Enlloc ha aconseguit tants èxits i tan seguits com aquí, ja que des del 1997, quan va guanyar la cursa de 125 cc en la seva segona temporada en el mundial, l'italià sempre ha acabat entre els tres primers.
Receptiu i atent com pocs, Rossi va recompensar el suport rebut amb un seguit de reverències al respectable, que no parava de corejar el seu nom. La d'ahir, a més, és la victòria que fa 99 (el dorsal de Lorenzo) en la seva carrera i en la pròxima prova, que es disputarà a la Catedral d'Assen, podrà aconseguir la centena.
Les posicions dels tres primeres de la graella no van variar en la sortida, fins que Rossi es va posar líder en la tercera volta. Tots tres van obrir un primer forat respecte dels seus rivals, però Casey Stoner va sucumbir al ritme de les Yamaha en la vuitena volta. Aleshores ja s'intuïa que el Circuit viuria el duel esperat entre Rossi i Lorenzo. Tots dos van rodar enganxats la resta de la cursa. Els intents d'avançament van ser tímids fins que no van arribar les voltes decisives. Lorenzo es tornava a posar líder a 12 girs del final, després de superar Rossi en el revolt de l'Estadi. A la recta d'arribada, quan faltaven tres voltes per al final, la cursa es va animar de debò. L'italià apurava la frenada i tornava al primer lloc, però el mallorquí no es va donar per vençut. En el següent pas per meta va aprofitar el rebuf per intentar tornar al lideratge, però Rossi ho evitava en una maniobra increïble. Lorenzo no es va arronsar i assolia l'anhelat primer lloc en el gir següent, l'últim. Fins a quatre avançaments hi va haver entre tots dos, però Lorenzo va arribar líder a l'Estadi. Semblava que ja no hi hauria més opcions d'avançar, però Rossi el va passar en l'últim gir per un forat que només algú com ell podia trobar.
Les dues Yamaha van focalitzar l'atenció de la cursa, però rere seu també hi va haver vida. Stoner, que va quedar fos a causa dels problemes estomacals que arrossegava de dissabte, assolia el tercer lloc del podi tot i l'assetjament a què va ser sotmès per Andrea Dovizioso. Pedrosa va aconseguir un sisè lloc meritori ateses les circumstàncies amb què corria. Elias encadenava el seu cinquè Gran Premi de Catalunya sense acabar i Gibernau era quinzè.
En la general, triple empat a punts i triomfs entre Rossi, Lorenzo i Stoner, però l'italià es posa líder perquè té més segons llocs. «Com diem en el meu país, ‘mamma mia'», va dir Rossi expressant a la perfecció el que es va viure al circuit. Mare meva!