Una arrancada mai vista
Motociclisme. Les dues victòries i els quatre podis sumats en el Gran Premi de Qatar és el millor començament en la història del motociclisme català en el campionat del món
Que el 2010 continuï sent l'any d'or del motociclisme català pot tenir els mesos comptats. Aquells dos títols mundials (Márquez i Elias), 24 victòries i 43
podis són i sempre seran paraules majors. Però corren el perill de quedar arraconats en els llibres de
la història després del que es va veure el cap de setmana passat a Qatar.
Al traçat de Losail, el motociclisme del país es va superar en una estrena mundialista i, per primera vegada en la història, va sumar dues victòries i quatre podis –de tres i nou de possibles–. Una collita com aquesta no es donarà en cada gran premi, naturalment. Però no és menys cert que la possibilitat de sumar triplets o d'acabar una categoria (Moto 2) amb un podi íntegrament català és enguany perfectament a l'abast dels pi-lots de casa nostra.
La categoria en què pujar a la caixa triomfal és més car és també on la guardiola més es pot emplenar. Marc Márquez ha començat la festa guanyant. Arribar el primer és una de les seves qualitats, si bé era un fet inèdit en la seva incipient però ja majúscula carrera fer-ho en la primera cursa de la temporada. Fins diumenge, el seu millor resultat en un debut era un tercer lloc, també a Losail, el 2010, quan va acabar assolint el títol mundial del 2010. Però darrere seu hi ha vida, molta vida.
Pol Espargaró va acabar tercer i Tito Rabat, quart. Tots dos van liderar la cursa en algun moment i els pilots de l'equip de Sito Pons van acabar fent a seva millor entrada en un mundial. Fins aquest any, el resultat inicial més aconseguit de Pol era un quart lloc (2009 i 2010), mentre que per a Rabat era un setè (2010), tots al mateix traçat qatarià. Ja van ser ells tres, l'any passat a Indianapolis, els que van signar el primer podi íntegrament català de la història. No estan sols. Toni Elias ha iniciat la temporada amb molts problemes de configuració de la seva Suter, però la seva qualitat i la profunditat de recursos de l'estructura en què corre (Aspar) conviden a ima-ginar-lo d'immediat en
la lluita pels llocs capdavanters. Un més.
En Moto GP i a Moto 3 les bales per fer diana són menys però qualitativament són també exclusives. En la categoria gran, Dani Pedrosa va reviscolar d'un cap de setmana amb problemes mecànics i de debilitat física –va arribar al circuit amb febre i enmig d'un procés gripal–. I va emergir en la part final de la cursa, quan teòricament els seus rivals solen ser més forts. El seu segon lloc és el millor debut del pilot de Castellar del Vallès en la categoria reina, igualant la segona plaça del 2006 a Jerez, quan es va estrenar en Moto GP.
En Moto 3, Maverick Viñales és candidat a cada victòria mentre hi hagi grans premis en l'horitzó. Amb el seu triomf de diumenge va fer miques la novena posició aconseguida la temporada passada, en la seva primera cursa mundialista. No es pot descartar que Àlex Rins pugi al podi durant l'any. Al barceloní el va penalitzar una mala sortida, però el seu pas per volta un cop assentat només va ser lleugerament superior al del grup de set pilots que el va precedir a l'arribada i que lluitava pel tercer lloc.
Tres podis
Abans d'aquest cap de setmana, la millor collita després de la disputa d'un gran premi eren tres podis el 1999. Als 500 cc, Carles Checa (Yamaha) va acabar segon i Àlex Crivillé (Honda) tercer en el gran premi fet a Malàisia, mentre que Emili Alzamora (Honda) va acabar segon en els 125 cc. El 2000 (Checa i Alzamora en 500 cc i 125 cc) i el 2008 (Pedrosa en Moto GP i Joan Olivé en 125 cc) es van obtenir dos podis, mentre que abans de les de Márquez i Viñales de diumenge passat, només Pedrosa el 2004 i el 2005, quan va ser campió dels 250 cc, havia començat la temporada guanyant.
El millor inici del motociclisme català en un campionat del món contrasta amb el migrat botí assolit en la cursa inaugural del 2010, l'any d'or: un tercer lloc de Márquez en 125 cc. Per això, pensar a superar els dos títols, les 24 victòries –Márquez (10), Elias (7), Pedrosa (4) i Pol (3)– i els 43 podis –per part dels pilots citats i Rabat– aconseguits fa dos no és gens descabellat.
