Veure-ho per creure-ho
La fórmula 1 més imprevisible i emocionant de les últimes temporades arriba a Catalunya
L'oportunitat s'ho val: sis campions en pista i no menys de cinc monoplaces guanyadors en potència
La fórmula 1 del 2012 hauria deixat en evidència l'antic eslògan del Circuit de Catalunya. “L'emoció és venir”, anunciava fins fa un parell d'anys. I durant un temps la proclama va respondre a la realitat perquè d'emoció, un cop a la pista, n'hi havia més aviat poca i tot era força previsible. Sort que els nous gestors van canviar el lema per un “si no véns, no has vist res” més directe, més empàtic i, sobretot, més d'acord amb la realitat del moment. Una realitat mai no vista, perquè ja no és que en quatre curses –i per primera vegada en 63 anys d'història del campionat– hi hagi hagut quatre monoplaces i quatre pilots guanyadors, i quatre líders diferents. És que no serà cap sorpresa que a Catalunya triomfi el cinquè home i el cinquè equip. Pensem en el potencial que ha demostrat Lotus –tant amb Räikkönen i Grosjean– i extrapolem-lo a una pista amb uns quants revolts ràpids, d'aquells que marquen la diferència entre els bons i els millors, com l'entrada de recta, la parabòlica en pujada del final de recta i el revolt 9 –abans de la recta del darrere– del Circuit de Catalunya.
Pronòstic impossible
Quins són els millors? McLaren, sens dubte. Però Mercedes, Red Bull i Lotus han donat mostres de ser guanyadors en potència, i el millor temps de Romain Grosjean en els test de Mugello –un altre circuit ple de zones ràpides– abona que Lotus ho té tot per triomfar. No pas Ferrari, tot i la victòria d'Alonso a Malàisia, però la Scuderia, que sap per on flaqueja el seu F2012, és qui ha destinat més temps i mitjans a la millora del monoplaça, i els resultats s'han de començar a veure a Catalunya. Tothom introduirà novetats, sobretot en la zona posterior –sobretot els escapaments buscant el miracle aerodinàmic, però també en el difusor– i en l'aleró frontal. Quan Michael Schumacher va guanyar el seu primer títol (1991), Sebastian Vettel només tenia quatre anys. Ara, ells dos i quatre campions m és, Lewis Hamilton, Fernando Alonso, Kimi Räikkönen i Jenson Button pugnen per les victòries en cada cursa. També ho fan Nico Rosberg o Mark Webber. I quan ha plogut, Ferrari i Sauber s'han afegit a la festa del podi, que ja han trepitjat nou pilots i sis monoplaces diferents. I segur que n'hi haurà més. En tota la temporada passada només set pilots van celebrar la cerimònia del xampany.
El circuit de Catalunya no és una successió de rectes enllaçades per fortíssimes frenades com els traçats d'última generació dissenyats per Hermann Tilke. No té 20 metres d'ample i els revolts no admeten dues traçades en paral·lel. Però això no vol dir que no hi hagi avançaments. Aquest és un tòpic que el canvis reglamentaris –aerodinàmica, pneumàtics, KERS, DRS– ha enviat al record. En tot l'any 2011, només hi va haver tres grans premis amb més avançaments que el de Catalunya, igual com el que relacionava posició preferent i victòria. La F-1 viu el moment dolç de competitivitat que sempre havia somiat i s'ha d'aprofitar. L'espectacle serà de primera magnitud i veure'l en directe serà un regal per als sentits que no s'hauria de perdre.
Activitat en marxa
El circuit obre avui les portes als posseïdors d'entrades pels quatre dies. Podran trepitjar el carrer de boxes, veure de prop els monoplaces i els pilots i fer-s'hi fotos. També s'espera la roda de premsa oficial, ja que ahir Fernando Alonso va insistir en les crítiques implícites a Nico Rosberg per la seva conducció a Bahrain, aprofitant l'aniversari de la mort de Gilles Villeneuve: “Abans hi havia més respecte perquè sabien que es jugaven la vida. No dic que avui es faci tot malament però no hi ha un respecte mutu, com a mínim per part d'alguns”.
Catalunya, el termòmetre de la temporada
Descomptant la primera edició, que es va disputar a la tardor del 1991, s'han fet 20 grans premis al Circuit de Catalunya en la part inicial de la temporada. En 15 d'aquestes 20 edicions, el monoplaça guanyador de la cursa ha estat el guanyador del campionat, i en 13 ha coincidit que el pilot vencedor del gran premi català ha estat el campió. L'entrada a Europa de la fórmula 1 s'ha fet per Catalunya en els últims anys, amb poques excepcions. A Montmeló els equips incorporen el principal paquet de novetats tècniques i aerodinàmiques del curs i és a partir d'aquí que es poden fer seguiments comparatius amb els últims testos de pretemporada.
Les dades històriques posen de manifest que Catalunya és un termòmetre gairebé infal·lible per calibrar quin serà l'equip dominador de la temporada. L'últim que es va saltar la norma va ser Lewis Hamilton (McLaren), campió el 2008 i només tercer a Catalunya rere el doblet Ferrari (Räikkönen i Massa).
