Un volcà d'emocions
Motor. GP de Catalunya. El Circuit de Catalunya, un clàssic insubstituïble en el mundial, acull el seu 21è gran premi. Moto 2 s'ha convertit en la categoria més atractiva del campionat
El motociclisme en la seva màxima expressió, en una pista d'alta velocitat. El Circuit de Catalunya ho té tot a punt per ser l'escenari del dissetè Gran Premi de Catalunya. Amb les quatre edicions del GP d'Europa disputades abans del 1996, el traçat català s'ha fet un lloc al costat dels grans escenaris de la velocitat. Al costat de pistes com Assen –en el calendari des de l'inici del mundial, el 1949–, Brno (34 edicions), Donington (25) i Jerez (24). En el calendari actual no hi ha cap més circuit amb tants grans premis consecutius.
Superada l'excepció nocturna de Qatar i la imprevisibilitat primaveral de Jerez, Estoril i Le Mans, Catalunya posa punt final a la fase de tempteig i obre la porta a la lluita sense concessions pel campionat en una fase trepidant, amb sis curses en vuit setmanes –en el cas de Moto GP– que segur que marcaran tendència abans d'encarar la segona meitat del campionat.
La nova categoria reina
Moto GP és el súmmum de la potència, de la velocitat, de la tecnologia i dels pressupostos. Però ha deixat de ser la categoria més atractiva per a l'aficionat. Aquesta és ara Moto 2, i més per als catalans, que tenen dos pilots del país en els dos primers llocs del campionat separats per només un punt. De Marc Márquez i el seu accelerat i accidentat procés de maduració ja s'esperava, però de Pol Espargaró, no tant.
Pol i Marc. Suter i Kalex. Catalunya Caixa Repsol i Pons 40 HP Tuenti. Dues maneres d'arribar allà mateix. L'explosiu Márquez seria líder si no hagués caigut en el traïdor asfalt de Le Castellet, on Pol va treure la calculadora i va competir amb aquella prudència –excessiva a ulls d'alguns– que tot campió en potència té en alguna cursa durant la temporada.
El tercer home és Thomas Luthi. El suís només ha baixat un cop del podi. Farà 26 anys i és la seva onzena temporada en el mundial. Cartes més que suficients per considerar-se el candidat de l'experiència. Hi ha molts altres pilots capaços de pujar al podi. Fins i tot de guanyar curses. Andrea Iannone és un corcó. Scott Redding algun dia hauria de deixar de ser l'especialista d'una sola volta. En qualsevol cas, els dos títols de Moto 2, tant el de Toni Elias com, sobretot, el que va guanyar Stefan Bradl l'any passat, s'han decidit per regularitat.
A Catalunya el factor local el marquen també Tito Rabat i Toni Elias. Rabat, amb al mateix material que Espargaró, prometia molt en la pretemporada, va brillar a Qatar i després ha caigut en un sot –només ha sumat els punts de l'onzè lloc a Le Mans–, però té les condicions per sortir-ne. El cas d'Elias és diferent. El primer campió de Moto 2 no aconsegueix reduir la diferència amb els més ràpids.
EL PES DELS GALONS
De pilots ràpids n'hi ha un munt en les categories d'accés al mundial. Que puguin ser campions ja n'hi ha molts menys. Tot just fa un any de la seva primera victòria en el mundial, i Maverick Viñales ja és, per tothom, el màxim candidat al títol. Res a veure amb el 2011, quan tot el que fes estava bé. El pilotatge i les victòries d'un any enrere són una motxilla que cal saber carregar, perquè quan se situa el llistó tan alt, millorar no és fàcil. I menys si tens 17 anys i el rival és un gat vell com Sandro Cortese, amb 22 anys i set temporades d'experiència. El cos a cos entre tots dos a Estoril i l'esbroncada de Viñales al final de la cursa són signes inequívocs que ja se sent investit d'autoritat i que reconeix l'alemany com el gran rival. Que Louis Rossi, guanyador a Le Mans, s'enganxés a la lluita pel títol seria una sorpresa. Àlex Rins ha donat mostres d'una maduresa impròpia. Va ser capaç d'assegurar els punts a Jerez i va recollir el premi a Le Mans.Aquest any hi seran tots
Moto GP continua el seu procés de transició cap a un futur on no hi haurà Casey Stoner. És l'última oportunitat de veure en directe l'australià en una categoria en la qual aquest cop no faltarà ningú, després de les absències per lesió de Dani Pedrosa l'any passat i de Valentino Rossi el 2010.
Stoner confessa que l'anunci de la retirada l'ha alliberat. Però no li ha proporcionat un plus de velocitat. L'home del moment és Jorge Lorenzo. És el més consistent. O guanya o acaba segon i amb una moto que, si bé és homogènia de xassís, està un punt per darrere pel que fa a competitivitat. Stoner sempre és ràpid i esdevé un huracà quan tot li ve de cara (Estoril) però de tant en tant punxa (Le Mans) i això són punts a final de campionat. Lorenzo i Stoner són els únics pilots que no han baixat del podi en el campionat. De fet, la resurrecció de Valentino Rossi a Le Mans és l'únic que ha impedit que els quatre podis fossin els mateixos amb l'ordre canviat. El veterà italià és el pilot amb més victòries al Circuit de Catalunya (nou). A Le Mans va tornar el millor Rossi però, tot i els seus nou títols, necessita una revàlida en una cursa sense presència de l'aigua.
Dani Pedrosa s'ha passat un any buscant la seva identitat des de la fractura de clavícula d'ara fa un any a Le Mans. Té moto per aspirar al títol però necessita un punt d'inflexió i el Circuit de Catalunya –on ha guanyat en les tres categories– és un escenari propici.
