Amb un paper de calcar

Fa dos anys, Jorge Lorenzo va arribar a Montmeló amb 90 punts i va marxar-ne amb 115. Tretze curses més tard es proclamava nou campió del món de la categoria. Dos anys després, el pilot de Yamaha surt del circuit català exactament en les mateixes condicions. Si a Xest el proper mes de novembre la història tornarà a tenir un final feliç encara és d'hora per assegurar-ho. Però el camí traçat pel mallorquí i el seu equip apunta directament que efectivament així serà.

Dani Pedrosa va fer una excel·lent cursa. Però fins a un cert punt, fins que la moto va deixar de mantenir-li el trocebraç. I sense la màquina en perfectes condicions, ja se sap, impedir que Lorenzo se surti amb els seus propòsits és impossible. El pilot de Castellar ha puntuat en totes les carreres, però calen victòries per ser campió del món. Entre ells i Casey Stoner, segon al mundial i ara per ara únic contrincant de Lorenzo, va entrar Dovizioso, fidel a la seva simpatia per Montmeló. Tres punts va perdre l'australià, punts que, veient com està el panorama, poden trobar-se a faltar quan sigui l'hora de passar comptes. El mundial, en les distàncies llargues, encara és cosa dels dos pilots d'Honda i del de Yamaha. Però Jorge Lorenzo és qui marca la pauta. Amb un paper de calcar.

Si les curses s'acabessin després del primer revolt, Dani Pedrosa tindria ja uns quants mundials. Fa temps que ningú surt com el català. Ahir, Spies va voler discutir-li l'hegemonia de les primeres voltes. Eufòric –mai abans aquesta temporada s'havia vist tan endavant–, el nord-americà va passar-se després de superar-lo i va haver de tornar a la carrera aixecant-se del terra. També va entrar excessiu Stoner a la frenada de l'estadi, endarrerint-se fins al sisè lloc. Lorenzo, en aquells moments, rodava tranquil, estable en la segona posició. Al tercer pas per meta, les posicions definitives estaven perfilades: Pedrosa, Lorenzo, Dovizioso, Crutchlow i Stoner. Més tard, al final de recta a l'inici de la setena volta, Lorenzo frenava més tard i superava per l'interior Pedrosa. Van ser set voltes amb els dos pilots voltant en 1:43 baixos, pels 1:43 alts de la resta. Van obrir forat: al desè gir, Stoner era a 2,9 segons d'ells –Aleix Espargaró, amb la primera CRT, a 26,584.

Pedrosa era segon, però tenia ritme i a la meitat de cursa va tornar l'avançament a Lorenzo. Allà mateix. I va arribar a estirar-se un segon, del mallorquí, que entrava i passava millor per corba però perdia en l'acceleració. No res. Quan faltaven sis voltes el de Yamaha va passar a l'atac. Va mossegar Dani i el cronòmetre i el d'Honda, sentint arribar el llop, va cometre una petita errada que el líder del mundial no va malbaratar. Faltaven quatre voltes, però no només no va haver-hi rèplica, sinó que Lorenzo, implacable, va estirar la diferència fins als tres segons en només dos girs.