Pedrosa, infal·lible, fa el trio
Motociclisme. GP de Malàisia. També venç Lorenzo sota un diluvi i l'avantatge del líder es redueix a 23 punts quan falten dues proves
Al final, tots contents. Jorge Lorenzo, perquè va anar d'un pèl que la riuada de Sepang no se li emportés tot l'avantatge en el mundial. I Dani Pedrosa, perquè va sumar la sisena victòria de la temporada, la tercera seguida, la primera que obté en una cursa amb pluja en el mundial. Un triomf que el situa a 23 punts del líder i obligarà el mallorquí a derrotar-lo a Austràlia si no vol jugar-se el títol a una carta l'11 de novembre a Xest.
El mal menor
La bandera vermella va aparèixer quan no s'havien cobert catorze voltes. El reglament exigeix disputar dos terços de les voltes per atorgar tots els punts i no haver de donar una segona sortida sense que la cursa interrompuda hagi servit de res. I els dos terços de vint voltes són 13,4. Per tant, se n'havien de fer catorze. Per això Dani Pedrosa va baixar de la moto enfurismat. Perquè tot l'esforç i tot el risc que havia assumit podia quedar en no res.
Pedrosa preguntava per què no s'havien esperat una volta més. Encara s'hauria encès més si hagués sabut que la suspensió havia arribat segons després que Lorenzo aixequés la mà demanant-ho, just abans de tenir un ensurt de campionat –i mai més ben dit– abans del revolt d'accés a la meta. Tot són hipòtesis, però és molt casual que aturessin la cursa en aquell moment, just quan Stoner es menjava el mallorquí. Una volta més i el passa, podria pensar Pedrosa, que amb Lorenzo tercer hauria quedat a dinou punts del mallorquí. Però qui diu que amb una volta més el català no hagués estat el següent d'anar per terra.
La solució, en certa manera salomònica, va ser arrodonir a la baixa els dos terços de cursa i considerar que amb tretze voltes la cursa ja era vàlida. Plovia a bots i barrals i es feia fosc a Sepang, de manera que no hi va haver represa i tothom ho va acceptar prou bé per no recórrer a la teoria del “si no fos...”.
Tota la cursa es va disputar amb aigua a l'asfalt, però fins a la volta 7 ningú el va tastar. A partir de la vuitena, van anar caient com mosques. Spies (8), Dovizioso (9) quan amenaçava el podi de Stoner –l'italià es va poder reincorporar i encara va salvar tres puntets–, Crutchlow, De Puniet i Bradl (11) i Sila (12).
Pedrosa, que havia sortit molt prudent, es va posar a to de seguida i es va enganxar al mallorquí. Conscient que guanyar si Lorenzo era segon no era una mala operació, però tampoc la ideal, es va enganxar al líder durant cinc voltes, per mirar de forçar un error de Lorenzo, que no va arribar. Sabia que era més ràpid, però si l'avançava i se n'anava, li trauria tota la pressió.
Però Lorenzo no va caure en el parany i en la volta 10, quan la pluja començava a ser intensa, Pedrosa el va passar just abans del revolt de recta de meta. En dues voltes ja li havia tret 2.5 segons i el mallorquí, que havia tingut Stoner a 7 segons, va arribar a sentir l'alè de l'australià al clatell just abans que el seny fes aturar la cursa, amb Hayden, Rossi i Bautista com a principals supervivents entre les Moto GP. Van acabar catorze motos en una cursa de supervivència. Motiu més que sobrer per donar per bo un resultat que allarga el desenllaç.
Pol Espargaró naufraga però la caiguda de Márquez allarga el desenllaç
Pol Espargaró va aconseguir el seu objectiu: retardar la consecució del títol per part de Marc Márquez. I li va retallar cinc punts, els mateixos que si hagués guanyat la cursa a davant del pilot de Cervera. Però es va passar 12 de les 19 voltes de la cursa maleint la pluja, que va convertir-lo en un actor de repartiment quan el guió de dissabte li reservava el paper protagonista. Tot això, fins que a Marc Márquez se li va tancar la direcció quan començava a inclinar la moto per dibuixar el revolt d'entrada a la recta de meta. Una caiguda sense avís, com moltes ahir, després d'una cursa controlada sempre sense riscos, des del setè lloc però amb moltíssim marge sobre el rival.
El seu germà Aleix Espargaró, per la seva banda, va obtenir el seu millor resultat absolut de la temporada en Moto GP i, sobretot, va ampliar l'avantatge respecte a Randy de Puniet a 10 punts en la lluita pel títol de la categoria CRT, de manera que encarrila molt bé el seu objectiu. Probablement no podrà cantar victòria fins a Xest, però en la pràctica, atès que les CRT difícilment es classifiquen entre els deu primers, si diumenge vinent a Austràlia manté la diferència, el títol serà seu.
En moto 3, Sandro Cortese, tot un veterà de 22 anys després de vuit temporades en la categoria, va guanyar ahir el primer títol per a un alemany –és fill d'emigrants italians– en la cilindrada d'accés des que Dirk Raudies va ser campió dels 125 cc el 1993. Ho va fer guanyant a Malàisia en un final elèctric amb l'ídol local, Zulfahmi Khairuddin i Jonas Folger, empès pel desig de demostrar que el seu títol no té res a veure amb l'absència de Maverick Viñales.
