En peu de guerra
Trial. Els millors pilots del mundial consideren un error molt greu tornar al reglament primitiu, que penalitza amb cinc punts la parada completa. Per alguns, el canvi significa la mort de trial
“M'acaben de comunicar que el trial ja és història; ha mort: RIP trial”, va piular Albert Cabestany un mes enrere, il·lustrant el terrabastall que la FIM ha generat amb la decisió de tornar al reglament non- stop, derogat fa deu anys per afavorir l'espectacle amb gran disgust dels puristes, que mai havien vist de bon ull que en el trial es pogués aturar la moto, ni que fos a canvi de poder superar obstacles aparentment impossibles.
La mesura la van acordar la FIM i la majoria dels principals fabricants de motos de trial amb la intenció (o el pretext) d'aturar la caiguda de la participació en els campionats i, per tant, poder vendre més motos. L'argumentari es basa en el supòsit que, sense la possibilitat d'aturar la moto, les zones deixaran d'estar fora de l'abast dels pilots amateurs, que tornaran al trial. Però la decisió ha fet posar en peu de guerra els professionals, tot i que saben que són les mateixes marques que els paguen les que han promogut el canvi. I són els grans pilots els que desmenteixen els suposats efectes beneficiosos de la mesura.
Més risc i discussions
El 9 Esportiu ha parlat amb Toni Bou, Jeroni Fajardo, Adam Raga i Laia Sanz: la flor i nata del trial. Hi ha unanimitat a rebutjar el non-stop perquè incrementa el risc físic per als pilots –no podran aturar-se per estudiar la manera d'atacar la zona– i es recuperaran velles discussions amb els controladors sobre si la moto s'ha aturat del tot o es movia mig centímetre. Més que valorar les respostes, val la pena llegir la literalitat dels pilots. No n'hi ha cap que hi trobi algun aspecte positiu: massa subjectivitat en les puntuacions, seguretat dels pilots a la baixa en no poder analitzar bé les zones, disparitat de reglaments amb el trial en pista coberta...
Adam Raga: “Cap pilot del mundial ho vol”
Raga és molt bel·ligerant amb “aquesta estafa” i en culpa Thierry Michaud, expilot dels anys vuitanta: “Té una espina clavada des que Jordi Tarrés el va guanyar; va voler entrar a la comissió de trial i no va poder, però des de l'oposició, ha encès la metxa.” “Ja ha estat el causant que els pilots de 16 anys no puguin pilotar motos de 250 cc i que tocar una fletxa sigui cinc punts”, explica el pilot. Raga diu que “s'ha de treure pressió als controls, i no afegir-ne més”. I també nega l'argument de la crisi: “Diuen que no hi ha pilots perquè el trial és difícil, i si els pilots d'enduro vénen al trial, ho acceptaré, però això no passarà; al contrari, ara serà més difícil i caldrà tanta precisió que els del capdavant encara marcaran més la diferència.” Preveu que s'hauran d'entrenar per a dos esports, “el trial i el non-stop, i és taxatiu sobre l'acollida de la mesura: “M'atreveixo a dir que cap pilot de categoria mundial ho vol.” Raga sosté que la comissió de trial va rebutjar el non-stop però el vicepresident de la FIM, el català Ignasi Verneda, i les marques ho han ignorat.“Poden pactar el calendari i el reglament tècnic, i els pilots no hi tenim res a dir; però quan hi ha en joc la nostra seguretat, si no ens tenen en compte, poden tenir problemes”, adverteix.
Jeroni Fajardo: “Semblarà enduro”
“He provat el non-stop i no és la manera de progressar, és el passat; progressar és adoptar tècniques noves”, sosté Jeroni Fajardo. “M'entrenaré igual, però ja aviso que el nivell haurà de ser tan baix que no millorarem”, vaticina. Fajardo recorda que “sempre guanyarà el millor, de manera que el resultat no canviarà, però la imatge del trial sí, perquè serà de mal jutjar i hi haurà moltes discussions”. El pilot gironí s'afegeix “a pressionar la FIM tant com faci falta”, però admet que no està a les seves mans: “Les marques ens paguen i no ens deixen decidir.” “No som esclaus”, s'exclama Fajardo, que continuarà fent la feina “al màxim de ben feta”. “Però tinc una opinió, i no la canviaré”, sosté. Fajardo creu que el trial perdrà l'essència: “Semblarà enduro... s'estan equivocant i hem de trobar la manera que canviïn d'opinió.”
Laia Sanz: “Durarà dos anys”
Laia Sanz no hi veu “cap punt positiu”, però no s'hi vol obsessionar perquè, al seu entendre, el non-stop no durarà: “Ja es va intentar i, al cap de dos anys, es va tornar a canviar perquè hi havia molts problemes amb els controls.” “Ara tornarà a passar, i d'aquí a dos anys veurem el trial com sempre un altre cop”, pronostica. “Diuen que s'ha fet per vendre més motos i fer el trial més assequible, però és tot el contrari: es nota que molta de la gent que pren decisions no ha estat pilot”, comenta. “Els qui compren les motos s'aturaran igual quan s'entrenin i es marquin les seves zones, i el non-stop serà més perillós, perquè no és un peu, és un cinc, i molts pilots que potser no estaran ben encarats per a un obstacle s'hi tiraran de qualsevol manera”, sosté. “Fins i tot crearà més diferències entre pilots”, conclou.
La màquina del temps
El trial original consistia a superar obstacles sense posar cap peu a terra i amb la moto sempre en moviment. Però Jordi Tarrés ho va canviar tot. Procedent del trial en bicicleta, va introduir els canvis de direcció sobre una roda i salts laterals per col·locar la moto, i els rivals van posar el crit al cel perquè perdien. La fórmula Tarrés va anar guanyant terreny i, fins i tot, uns anys es va permetre que la moto reculés. L'evolució va estalviar discussions sobre si un pilot s'havia aturat o no. Per contra, es va haver d'imposar un temps màxim per fer una zona per no alentir les proves. Aturar la moto va estar penalitzar durant un temps amb un punt (ara en seran cinc), però des del 2003 no es penalitzava, excepte a Anglaterra, on l'any passat es va reinstaurar el non-stop.
Toni Bou: “És un error total”
“Que no hi hagi cap pilot del mundial que ho vulgui és prou indicatiu de la por que ens fa a tots. És un error total, ens equivoquem de camí. El públic no en gaudirà i nosaltres dependrem massa dels controladors, aficionats a aquest esport però no professionals”: Toni Bou insisteix que en el trial modern “no se sap ben bé quan una moto s'ha aturat”. Diu que acceptaria la mesura si el control fos electrònic. “Federacions i marques s'han equivocat molt en no consultar els pilots”, sosté. “Si marquen zones molt fàcils, el trial el decidirà el criteri del controlador i, en cas que ho marquin una mica difícil, serà superperillós, i, si és perillós per a mi i els del capdavant, imagina't per als altres”, hi afegeix. Bou demana un trial “molt fàcil d'entendre”. “Tenim problemes, hi ha poques motos i són molt cares, i la gent no té diners”, afirma. “Ara ho volen arreglar amb el reglament, però això rai: si es pogués anar a la muntanya sense multes i les motos fossin més barates, segur que se'n vendrien més”, sentencia Bou. I per acabar, una denúncia: “Els ensenyes un vídeo dels entrenaments i preguntes si hi posarien un cinc o un zero i no saben respondre, o bé l'un diu una cosa i l'altre, una altra, i són dels quatre que han decidit...”
