Les curses de l'Olimp
Motociclisme. Comença el mundial més apassionant de Moto GP, amb els millors Jorge Lorenzo i Dani Pedrosa pugnant pel títol amb Valentino Rossi i Marc Márquez, tots quatre, companys en dos equips
El campió i l'etern aspirant; el ben tornat i el nouvingut: quatre pilots excepcionals. Ingredients selectes i suficients perquè l'aficionat cregui que és davant de l'inici de temporada més excitant que es recorda a Moto GP en els últims temps.
La temporada va arrencar l'estiu passat, quan es va confirmar l'arribada de Márquez a Honda i el retorn de Rossi a Yamaha. Les quatre millors motos per als quatre millors pilots. Un món ideal en un campionat instal·lat els darrers anys en una monotonia de sensacions. Les curses posaran tothom a lloc, però obrir la funció amb quatre homes aspirant al triomf és ja una primera victòria.
Jorge i Dani
Lorenzo s'ha fet gran a Yamaha. Va arribar-hi per aprendre, va destronar-ne el rei i des d'aleshores deroga i promulga lleis. Els títols i el domini han anat acompanyats d'una creixent maduresa humana i esportiva que han portat el pilot mallorquí a dominar moto, circuits i rivals. Quan les coses li han anat de cara, però també quan el vent li ha bufat en contra.
La segona part del mundial passat, amb una moto que no evolucionava, donant gas amb una mà i fent comptes amb l'altra, ha millorat un pilot que ja era excepcional. És el campió vigent i l'home a batre. Però no el primer favorit.
Estranyament, aquest és Dani Pedrosa. Rar, no perquè no tingui la qualitat i la màquina per ser el campió, sinó perquè amb només una excel·lent segona meitat de campionat –va guanyar totes les curses que va acabar– ha convençut molts analistes, que el consideren l'home que marcarà el pas. Acorralat per veure's fora de l'equip Honda –Stoner i Márquez eren la primera opció de la fàbrica; Lorenzo i Márquez, la segona–, sense res més a perdre i tot per guanyar, la necessitat va transformar-lo, més obert fora del circuit i més agressiu en pista. Ser-ho des del primer dia és avui el penúltim interrogan.
Valentino i Marc
Rossi ha tornat a casa després de dos anys exiliat de l'èxit, a Ducati. Els somnis són il·lusió per al comú dels mortals i no sempre es fan realitat per als tocats per la divinitat. Continua sent el millor pilot que mai hi ha hagut, però arriba a Yamaha havent de demostrar coses. Que no ha perdut la guspira competitiva, per exemple, la mil·lèsima inaccessible i indispensable per moure's tota la cursa al costat de Lorenzo i Pedrosa. L'italià ha acceptat el paper de segon pilot de Yamaha, però convençut que l'ocàs dels déus encara està per reescriure's. Que ell sap com articular-ne una nova trama.
S'ha de ser molt especial per arribar a la funció d'aquests tres tenors i acaparar tots els focus. Márquez ho és. Molt. És un talent inhumà que també escolta i assimila. Un jove de 20 anys que arriba a Moto GP per canviar-ne el paradigma. Per establir-hi un abans i un després. Ho fa en el millor equip i sense cap més pressió que la que ell s'imposi: a Honda només li demanen que aprengui. Faci el que faci, el cerverí en sortirà sempre vencedor. Els divendres seran un dia a l'escola, per buscar les traçades i els desconeguts punts de frenada amb la RC213V. Presos els apunts, qualsevol cosa serà possible.
“Tot és molt diferent, segur que necessitaré temps”
El més ràpid en els primers entrenaments de la temporada va ser Jorge Lorenzo, però el referent al llarg de la sessió va ser Valentino Rossi. El mallorquí va ser capaç de superar el seu company d'equip en l'última tanda de tres voltes, en la qual va fer un temps d'1:56.685. L'italià (1:56.756) també va acabar superat per Carl Crutchlow (1:56.743), pilot d'equip satèl·lit que ja va brillar en els últims entrenaments de pretemporada, a Jerez, en els quals va ser el més ràpid de les tres jornades. A Marc Márquez (Honda), debutant en la categoria, li va correspondre la responsabilitat de classificar la primera moto rival. Ho va fer en el quart lloc (1:57.276). El seu company en l'equip oficial Honda, Dani Pedrosa, va acabar en la vuitena posició (1:57.749) i Aleix Espargaró (1:57.843), en la novena. El millor català a Moto 2 va ser Esteve Rabat (2:01.016), que va ser segon només superat per Takaaki Nakagami (2:00.924). Tercer va ser Pol Espargaró (2:01.110) i Toni Elias només va acabar 18è (2:02.843). Maverick Viñales, amb una lesió al dit, només va poder ser novè a Moto 3 (2:08.602). Luis Salom va ser el més ràpid (2:07.341), i el millor català va ser Àlex Rins (3r, 2:07.968).
“L'equip ha treballa fort per tenir la millor posició”
Formar part de l'equip amb més recursos del campionat situa el pilot entre els aspirants al títol. Dani Pedrosa (Sabadell, 1985) ha estat en aquesta posició moltes vegades, però potser mai com enguany. La segona meitat de l'últim mundial i el seu estat de forma en la pretemporada en són les causes. I justament per això i perquè surt com a indiscutible primer pilot de l'equip, la pressió que haurà de suportar serà enorme. No ho diu obertament, però accepta el repte.
“Després d'un període tan llarg de proves estic realment preparat per competir. L'equip ha treballat fort per situar-nos en la millor posició per a l'inici de temporada i estic content amb la meva preparació física”, assegura el pilot, que tot i uns problemes al coll en la pretemporada, se sent fort. L'any passat, en guàrdia per les experiències del passat, va fer una primera part de la temporada conservadora. Va evitar caigudes i va completar el campionat sencer, però va fer tard. Sap que el títol passa per anar a totes des del primer dia.
Lorenzo i Yamaha dominen la primera sessió
El campió del món de Moto 2 Marc Márquez (Cervera, 1993) debuta a Moto GP i, sigui quin sigui el resultat, es buscarà la comparativa amb l'estrena dels tres pilots que l'acompanyen en aquesta gran superproducció. L'any 2000 Rossi no va acabar la primera cursa, va pujar al podi en la quarta i va guanyar en la novena.. Va ser subcampió amb dues victòries i deu podis.
Sis anys més tard debutava Pedrosa amb un segon lloc. Tres grans premis després obtenia el primer triomf i acabaria l'any cinquè, amb vuit podis i dues victòries. També va estrenar-se amb un segon lloc Jorge Lorenzo el 2008. L'única victòria va ser en la tercera cursa i acabaria l'any quart, amb sis podis. “Amb una Moto GP tot és molt diferent, i segur que necessitaré un temps. Ja veurem a Qatar. Segur que estaré nerviós”, reclama Márquez, que apunta que Losail no dels seus traçats predilectes.
