Tots hi diuen la seva
Motor. Pedrosa venç amb autoritat en una cursa marcada per l'avançament polèmic al darrer revolt de Márquez a Lorenzo. Rabat i Viñales completen el quart triplet català de la història
Pintava un cap de setmana de flors i violes per a Jorge Lorenzo a Jerez, però va acabar com el rosari de l'aurora.
Dani Pedrosa va ser el primer a parar-li els peus. El de Castellar havia de parlar en aquest inici de mundial i ho va fer apoderant-se de totes les lletres del diccionari. Triomf incontestable per a ell, en un traçat aparentment complicat per a la seva Honda i amable per a la Yamaha del campió del món. Ja té la victòria que necessitava i també s'ha posicionat en la psicologia del campionat. Inabastable Pedrosa, a Lorenzo li quedava subjectar Marc Márquez.
Una feina complicada, com es va veure. El cerverí és aquí sense prejudicis i, mentre no tasti l'asfalt en cursa, li és igual qui tingui al davant i si va amb moto, amb bicicleta o amb tractor. Si a l'últim revolt el pot avançar, ho intentarà. I punt. Ho va fer ahir, en una maniobra molt arriscada, amb toc de carenat inclòs, d'aquelles que admeten múltiples interpretacions i que la tradició defineix des de fa molts anys com “afers de cursa”. Faltarà paper per aguantar tota la tinta, però el podi de Jerez ja està fotografiat.
El ritme amagat
Si els pneumàtics havien de ser jutge i pau, la taula per mesurar-ho va ser la mateixa perquè tothom va sortir amb dur al davant i tou al darrere. Apagat el semàfor, la seqüència habitual: Dani va sortir molt bé i Lorenzo, en el segon revolt, va recuperar la posició preferent. Márquez, tercer, se les tenia amb Rossi, que sabia que només enganxant-se d'inici als primers tindria alguna cosa a dir. No va ser el cas i el de Cervera va tornar la passada a l'italià. Al davant, Lorenzo i Pedrosa s'estiraven i al darrere, Aleix Espargaró, de nou portava la CRT a les posicions de prototips oficials.
Lorenzo havia provat de marxar i no ho havia fet. Encara més, Pedrosa tenia un ritme amagat i millor i el campió del món li feia nosa. No va badar. Al final de la recta llarga, amb un interior mil·limetrat a la Dry Sack, el català el va superar. I com un metrònom va calcar voltes a 1:40 mitjos baixos fins a quatre girs del final quan tenia la feina feta. Havia vorejat els 4 segons de marge.
El triomf era seu i la incògnita era saber si Márquez, que anava amb la moto d'un costat a l'altre per culpa dels problemes amb el tren davanter, sempre entre mig segon i un rere Lorenzo, encalçaria el mallorquí. Ho va fer a dues voltes i va provar d'avançar-lo a la Dry Sack, també. Va sortir passat. Al darrer revolt, el que des de dissabte porta el nom de Lorenzo, Marc hi va tornar. Va veure l'escletxa i, agressiu i en el seu cas amb naturalitat, va posar-hi la seva Honda. Tant sí com no, havia guanyat la segona posició.
Quaranta segons més tard, amb Lorenzo maleint qui sap què, entrava Aleix Espargaró, que havia cedit a Dovizioso, però que tenia a ratlla una Yamaha i una Ducati.
Rabat i Viñales s'afegeixen a la festa
Al segle XXI, el dia de la mare era una carrinclonada heretada de la dictadura gràcies a l'habilitat dels grans magatzems per fer negoci amb tot. Fins que Tito Rabat hi va fer coincidir el seu primer triomf en el mundial –espectacular cursa de 26 voltes en solitari–, un any després d'haver perdut la seva mare. Maria Dolors Cuca Bergadà va morir als 54 anys, el 22 de febrer del 2012, d'un càncer que li havien diagnosticat cinc mesos abans. “El dedico a ella, perquè avui segur que m'ha ajudat”, deia Tito poc abans de pujar al podi, on ja no va poder ni va voler evitar unes llàgrimes encomanadisses. Rabat es posa líder, amb un punt més que Scott Redding i onze més que Pol Espargaró, que va acabar tercer en la cursa d'ahir.
A Moto 3, la primera victòria de Maverick Viñales des del 15 de juliol (Mugello) va arribar ahir a Jerez, al circuit que fa poques setmanes va posar en suspens el seu campionat arrencant-li un dit després de mal arrossegar-se per terra. I va arribar abans del que s'esperava, el triomf, per una bandera vermella i després que Mack hagués fet tot el desgast, fins i tot quan va compartir traçades amb Àlex Rins abans que el pilot de Repsol caigués. Un zero que marca les primeres distàncies entre els tres aspirants al títol.