Sensacions enyorades
GP d'Itàlia de motociclisme. Lorenzo s'imposa a Mugello, el seu traçat talismà, en un mal dia de Márquez, que cau, i de Pedrosa, que tot i això és segon i referma el lideratge
Necessitava una cursa com la d'ahir, Jorge Lorenzo. Un cap de setmana perfecte per retrobar-se amb les sensacions de fa un any, quan cavalcava majestuós cap al títol.
Després del desastre de Le Mans, el mallorquí volia un diumenge en que pogués imposar el seu ritme i portar a la pràctica tot allò que havia imaginat el dissabte després dels entrenaments: sortir bé i intentar escapar-se, marcar el ritme si no podia fer-ho i rematar en la part final persistint en el mateix pas per volta quan els neumàtics fossin protagonistes. I fer-ho a Mugello, el seu traçat, on ja fa tres anys seguits que hi venç.
Va ser un diumenge feliç per a Lorenzo i un de molt productiu per a Dani Pedrosa. El de Castellar hauria acabat quart en qualsevol altra temporada, però ahir va acabar segon sumant 20 punts en un mal cap de setmana. Un botí excel·lent, el que recullen els futurs campions. Va ser així perquè Marc Márquez va caure quan anava segon, quan millor se sentia. Un toc de realitat en aquest conte de fades que ha estat el seu aterratge a Moto GP.
Que Pedrosa, en la posició preferent, arribaria primer a San Donato estava cantat. També que Lorenzo provaria d'avançar-lo al pas pel mític revolt. Va fer-ho amb un imperceptible toc de carenat inclòs i, després de la primera volta llançada, ja va aturar el cronòmetre en l'1:48.1. I en dues voltes va quedar tot perfilat: ell amb Pedrosa i Márquez enganxats, la resta ja a més de dos segons. Entre ells no hi era Valentino Rossi, que s'havia tocat amb Álvaro Bautista al Poggio Secco, per a gran desencís dels aficionats. Això va portar Aleix Espargaró al vuitè lloc, d'on no va sortir-ne, de nou, conduint la seva mecànica entre prototips de fàbrica. De nou, magnífic.
El desencís de Marc
Per primera vegada en la temporada, Jorge, Dani i Marc rodaven junts, sempre en aquest ordre i amb Márquez agafant apunts. I van fer-ho fins passades dotze voltes, quan va arribar la seqüència que va
definir la cursa.
Amb les gomes molt castigades per haver seguit Lorenzo, la Honda de Pedrosa començava a ser ingovernable. I això va coincidir amb la picada del campió, un 1:47.9. I tot seguit, tres girs en 1:48 baixos quan Pedrosa ja només podia voltar en l'1:49. El tema estava liquidat. Dels problemes del líder del mundial en va dir bé Márquez, que a cinc voltes, quan Crutchlow ja escurçava perillosament els cinc segons que els distanciaven, va superar Pedrosa per l'interior, a la xicana Casanova-Savelli.
Era a l'inici del tercer sector, just allà on dues voltes més tard, a tres per creuar la meta i quan es distanciava del seu company d'equip, la moto el traïa i anava per terra.
Dels mals, el menor
Quan en la sisena volta Tito Rabat acabava de caure a les últimes places per una sortida de pista en la qual no hi va tenir gaire culpa –no li van deixar espai per girar a final de recta i va haver d'anar a l'escapatòria– i Pol Espargaró tenia una feinada per mantenir-se desè i no perdre el contacte amb el segon grup, la decepció planava sobre l'equip Pons. Per tant, el quart lloc de Polyccio i els tres punts caçats per Rabat en l'últim sospir s'han de donar per bons. Per molt bons. Però Sito Pons també s'ha de preguntar què ha passat perquè Pol hagi perdut el nord i Tito hagi sucumbit a la seva gloriosa victòria a Jerez. De fet, ja s'ho pregunta, i avui l'equip es queda a Mugello per resoldre-ho. L'alegria del Moto 2 va ser el sisè lloc de Jordi Torres, que va arribar a rodar quart.
Maverick Viñales conserva el lideratge
Quan la moto que pilotes és una fotocòpia de la del rival i quan les característiques del circuit fan que escapar-se sigui pràcticament impossible –al final, després de 20 voltes, menys d'un segon entre els cinc primers classificats–, el valor de l'experiència es multiplica. Les curses de Luis Salom i Àlex Márquez, el primer lloc del mallorquí i el cinquè del cerverí, ahir, ho testifiquen bé. També la segona posició d'un cada dia més cerebral Àlex Rins. I la tercera de Maverick Viñales, el líder del campionat, que amb problemes al motor va aconseguir no sortir penalitzat de Mugello.
La inquietud de Márquez, que encara no ha fet cap podi al mundial –va rodar el primer en diverses ocasions–, van provocar el trencament, a quatre voltes del final. Va ser just quan Salom, amagat en la primera meitat de cursa, passava a l'acció. No volia esperar-se a la darrera volta. Era la lectura bona, ja que un excés d'emocions d'algun company de grup podia ser incontrolable. No va escapolir-se, però sí que va fer la selecció, que ahir no podia ser gaire res més que col·locar el grup en fila índia. Es tractava després de sortir primer i de manera perfecta del darrer revolt, al Bucine, abans d'encarar l'última recta. Va fer-ho tot, Salom, negant el rebuf a Rins, l'únic que no li havia perdut la pista en la darrera volta. Completava el podi Mack, que havia fet la feina davant d'Oliveira i Márquez. Isaac Viñales, en progressió, se les va tenir en el segon grup de la cursa, que donava posició entre el setè i el 18è. Va acabar tretzè.
