MOTOR / FÓRMULA 1

Hi arriba per quedar-se

Alguersuari puntua alt tot i la precipitació del debut i la seva poca experiència al volant d'un F-1

Cada instant del cap de setmana va ser un descobriment per al jove pilot català

Mantenir-se en la F-1, és l'objectiu a partir d'avui de Jaume Alguersuari. Està en el millor equip per a un jove i ha tingut l'inici somiat: cap incident, cap errada, cursa completada i progressió constant divendres, dissabte i diumenge fins al punt de fer la seva volta ràpida en l'última de la cursa. I tot això, en un pilot d'experiència testimonial en la F-1 a qui, literalment, han deixat caure a dins d'un monoplaça a mig curs, amb la resta de l'equip i de rivals ben rodats.

Aquest és el gran mèrit del pilot català, més que no pas haver acabat, anecdòticament com ell mateix admetia –«Buemi ha estat més ràpid que jo, però ha comès una errada»– a davant del primer pilot. A França es lamenten que Sébastien Bourdais hauria pogut fer més o menys el mateix que Alguersuari a Hungaroring. Es pot entendre perquè sense Bourdais i mentre no arribi Romain Grosjean (a Renault?) França ha quedat sense pilots, però no tenen raó. Bourdais és un pilot madur (30 anys) i amb un any i mig en la F-1. El català (19 anys) ha saltat directament del seu primer any en les World Series a la F-1, el seu objectiu, però una categoria per a la qual encara no està preparat per competir de tu a tu amb tothom.

La F-1, un altre món.

Alguersuari ha passat de les World Series (500 cavalls, frens d'acer i una concepció global més elemental del xassís i l'aerodinàmica), als prop de 800 cavalls, frens de carboni i màxima sofisticació aerodinàmica d'un F-1. Sense haver ni tocat un GP2 –pas intermedi amb 650 cavalls– i gairebé sense haver fet test amb un F-1 a l'hivern, Alguersuari l'ha assumit un salt brutal. Frenada, acceleració, potència, velocitat de pas pels revolts, influència aerodinàmica, exigència física, durada de les curses... no tenen res a veure entre un World Series i un F-1. No és estrany que Alguersuari acabés fos, però feliç, exclamant: «Merda, que dur que és això.»

Fins i tot sabent que l'objectiu era només tenir ritme de cursa i acabar-la per sumar quilòmetres, va deixar escapar un rampell de la seva competitivitat innata en la sortida, quan en comptes de deixar que els altres 19 marxessin –sortia últim– per buscar unes primeres voltes sense trànsit, va pugnar per guanyar posicions.

El salt està fet, però no ho és tot. El català va sortir a la pista divendres amb uns ajustaments estàndard i va anar adaptant-los pel mètode assaig-error, l'únic possible en un debutant sense referències. Igual com en la gestió dels pneumàtics –sobretot del compost tou– i del canvi de comportament del cotxe amb els 90 quilos de més després del primer pit-stop. Cada instant, un nou descobriment, una experiència més.

El valor del debut.

Dels deu debutants més joves de la història de la F-1 només tres van puntuar en la seva primera temporada. L'explicació és tècnica: Vettel va pilotar un BMW i Button i Nico Rosberg, un Williams, tots ells més competitius en el seu context que un Toro Rosso avui. Fernando Alonso va debutar el 2001 amb Minardi –el pitjor cotxe– i no va puntuar, però al final de temporada la revista Autosport el va escollir pilot de l'any. Però cap va debutar en les condicions d'Alguersuari: Button el 2000 i Rosberg el 2006 van disputar la temporada completa amb els seus tests previs i Vettel va rellevar l'accidentat Kubica l'any 2007 amb un cotxe capdavanter del qual havia estat pilot de proves des del 2006. Michael Schumacher es va estrenar en la F-1 el 1991 fent setè en els entrenaments a Spa amb un Jordan. Tenia 22 anys i cap experiència en F-1, però sí en prototips (amb Mercedes) i, és clar, era Michael Schumacher.

Massa té una lesió lleu al nervi òptic

Felipe Massa respon bé a les preguntes –amb un codi de signes, no pas verbalment– cada cop que se'l desperta de la sedació a la qual se'l té sotmès i el pronòstic és optimista. De fet, se'l podria traslladar a un hospital de París el cap de setmana –per gestió directa de Jean Todt–, per ser tractat de la «lesió lleu» al nervi òptic esquerre que li han diagnosticat a Budapest. Que li pugui causar algun problema de visió no se sabrà fins que Massa pugui obrir els ulls. Luca di Montezemolo, president de Ferrari, el va visitar ahir i, a més d'ocupar-se de la salut del pilot, va revelar que Ferrari no trigarà gaire a decidir el substitut de Massa. Marc Gené, Badoer, Michael Schumacher...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Salt cap a les 20.000

BARCELONA
 

El Baskonia ha avisat un cop

BARCELONA
 
 

La llarga ombra de Dovbyk

Girona
 

SPiSP: 15 cursos dalt

 

Aquest any sí, Barça

 
ELS TRES EQUIPS CATALANS A L’ELIT

Miracle a Sant Cugat

 

Continua la copa

barcelona