JOAN CARLES VADILLO
TÈCNIC DE L'AGD MATARÓ
«Prefereixo de rival el Reus»
—El Mataró juga diumenge la copa Continental contra el Reus. Quines aspiracions tenen?
—«Totes les que podem, la il·lusió no faltarà, però toquem de peus a terra i sabem el tipus d'equip que són i el que som nosaltres. Farem un plantejament amb el màxim d'il·lusió i volem ser el màxim de competitius.»
—El Reus està en l'OK Lliga i vostès en la primera estatal. Hi ha molta diferència entre els equips?
—«La diferencia és gran, sobretot pel que fa a qualitat individual, però pel que fa a la intensitat de joc, el ritme de competició i les ganes, la cosa s'iguala. La diferència de categoria, però, és molta.»
—Va estar set temporades defensant la porteria del Reus i ara s'hi enfronta amb un títol en joc, com se sent?
—«A mi tot el que sona a Reus sempre m'agrada. Hi vaig estar bé com a jugador i hi tinc moltes simpaties, molts excompanys meus hi són i prefereixo jugar el títol contra el Reus que contra un altre equip.»
—Com veu l'actual Reus?
—«El problema que tenen és que l'equip acaba de ser campió d'Europa, però no és el mateix equip. La columna vertebral, Gil i Gual, va marxar i han arribat dos jugadors de qualitat, però de característiques diferents. Des de fora ho veus amb més fredor i veus que les coses requereixen el seu temps. És cert que en moments puntuals estan jugant molt bé i aconsegueixen bons resultats, però s'espera més continuïtat.»
—Encara hi té excompanys jugant i molts records?
—«Hi ha diversos jugadors que van estar amb mi, i el tècnic també és un excompany. Hi tinc molta relació i hi vaig sovint; mai n'he estat desconnectat. Hi tinc gent bastant propera.»
—Un equip com ara el Mataró, amb molta joventut i certa inexperiència, com pot plantar cara al Reus?
—«Sent fidels al que estem fent durant tot l'any. Som un equip en formació i amb gent jove, però ja joventut també dóna avantatges. Amb vista al partit, hem d'afinar molt i intentar que no el controlin ells, que sigui disputat, que el Reus no mani sempre, si no serà més complicat.»
—Quins punts dèbils veu als roig-i-negres?
—«Encara no he acabat de plantejar el partit, però com tots els equips tenen punts dèbils, i tenen virtuts i defectes.»
—Aquest any disputen la lliga europea, i també contra rivals potents. L'equip ha demostrat que no s'arronsa per res.
—«No. Ens ho prenem de la millor manera. No són partits de lliga i són dels que agrada jugar. Ens ho agafem de manera positiva i per agafar experiència. És cert que hi ha una diferència gran amb el Vic o el Reus, però també és cert que si surts de l'Estat el nivell s'equipara més. La primera estatal potser no té la qualitat de la lliga italiana, però en intensitat, defenses i conceptes tàctics estem per sobre.»
—Aquesta és la seva primera temporada com a primer entrenador. Com s'hi troba?
—«Jo m'hi trobo molt bé i el més important és que faig el que m'agrada. Hi dedico moltes hores i m'hi trobo a gust. D'altra banda, tinc clara la filosofia que ha de tenir el Mataró i això fa que puguis treballar-hi a gust.»
—Quina és aquesta filosofia?
—«Tenia clar quan vaig acceptar el càrrec que havia de fer un equip nou i estava convençut que la solució estava a casa. Tot això té un risc. A Mataró es treballa bé la base i es mira de donar-los una oportunitat. Un club com el Mataró s'ha de sustentar en el planter.»
—Vostè ha estat porter. Fa jugar el seu equip més defensivament o va a l'atac?
—«Sempre es diu que els tècnics que han estat porters estan més pendents de la defensa, però no és cert, a nosaltres ens agrada jugar a l'atac. Alguns amics excompanys s'enfaden perquè quan era porter els feia defensar molt, i ara diuen que faig jugar l'equip a l'atac.»
—Les males llengües deien que a vostè no li agradava entrenar-se gaire quan era porter. Ara, com a tècnic, fa que s'entrenin molt els seus jugadors?
—«Això també és un mite. En els primers anys a Tordera vaig entrenar-me moltes hores, matí i tarda. Hi ha una etapa de formació i una etapa de rendiment. Un porter, a mesura que passen els anys, es desgasta molt de les articulacions i l'esquena, i fa moltes hores fora de la porteria de treball físic. El que és cert és que a Mataró ens entrenem força i amb molta intensitat.»
—Com valora la temporada que està fent el Mataró?
—«Penso que és positiva. Al principi de temporada, tots teníem dubtes de quin seria el nivell. Jo crec que estem on ens toca, lluitant per la permanència. En alguns moments, hem jugat bon hoquei i l'equip creix i millora.»
—Quins objectius té l'equip?
—«L'objectiu principal és assentar l'equip en la primera estatal. La lliga europea és un premi més gràcies a l'equip i al tècnic de la temporada passada i ho disfrutem i ho aprofitem per agafar experiència.»
entRevista a JOAN CARLES VADILLO.
Tres títols de la CERS i sis finals disputades
La copa de la CERS que el Mataró va guanyar brillantment i inesperadament el curs passat –en que també va baixar a la primera estatal–, li ha permès disputar aquest títol de la copa Continental. L'actual tècnic del conjunt mataroní, Joan Carles Vadillo, sembla que tingui un idil·li especial amb la CERS, ja que l'ha guanyada tres cops i n'ha disputat sis finals. Els dos primers títols van ser com a porter del Reus els anys 2003 i 2004, i el tercer el curs passat com a segon tècnic del Mataró. En el seu compte també hi ha tres finals perdudes. Les dues primeres van ser quan era porter del Tordera, els anys 1995 i 1996, i la tercera com a porter del Vilanova l'any 2006. En total, Vadillo ha estat en sis finals de la CERS amb quatre equips diferents. Totes són especials, però la de l'any passat té un punt d'extraordinària perquè segons explica ningú s'imaginava que la guanyessin.