Pol s'aixeca i venç
Espargaró oblida el malson de Montmeló amb un triomf magistral a Silverstone, al davant de Redding i Márquez, que és el nou líder
El millor cap de setmana de la carrera esportiva de Pol Espargaró es va tancar ahir amb la seva segona victòria de la temporada. Els tres dies somiats després del malson de Montmeló, la resposta de campió del pilot de Granollers.
Pas a pas
Tot va començar igual com havia acabat l'última cursa i, encara sense haver passat el primer revolt, Pol es tocava amb un rival (Iannone). Moto 2 és això: endimoniats des del semàfor –la segona volta ja va ser en 2:08 mitjos–. Més encesos que el català i l'italià hi havia Scott Redding i Bradley Smith, els pilots locals. Ells van liderar les primeres voltes, mentre la resta se situava. Marc, en el seu habitual segon pla quan roda amb el dipòsit ple, era cinquè.
Silverstone és molt ample i tothom hi pot trobar una traçada. Escapar-se ja és una altra cosa. Ho va provar Redding, pilotant com si fos la darrera volta i Pol, tot i que volia superar-lo i començar a fer ritme, es va haver d'esperar. Al cinquè gir, el català va marcar la volta ràpida i, veient que els del darrere es tornaven a enganxar, no va perdre la inèrcia i va superar Redding dos girs després. Però el grup s'unia de nou. Calia tornar-hi. Persistir, amb una altra volta ràpida (2:07.690). I a vuit pel final, el cap de setmana de l'equip Pons prenia tot el sentit. Pol primer amb mig segon de marge i l'horitzó com a única referència: cinc de les sis voltes següents en 2:07 i segona victòria de la temporada. Quan el de Granollers va posar la directa, Marc va reaccionar i va passar Iannone, aleshores segon. També ho va fer Redding, que no havia arribat fins allà per conformar-se amb el quart lloc. Ni amb el tercer. El duel estava servit. Un més. Sumar 16 punts per a qui és virtualment nou líder del campionat és un bonic botí. Però allò tangible no entén les regles de l'ambició i, fins als últims metres, Marc ho va provar. Sense èxit, topant amb l'ambició infranquejable de Scott.
D'altra banda, el màxim responsable de Dorna, Carmelo Ezpeleta, deixava clar que la norma que impedeix als pilots debutants a Moto GP anar a un equip de fàbrica té les hores comptades: “La norma es va fer quan hi havia vint motos similars a la graella. Ara només hi ha quatre motos no oficials competitives.” Sense ella, el pas de Marc Márquez a l'equip Honda Repsol sembla que també serà un fet.
Maverick, la tercera
L'altra victòria catalana al traçat anglès la va signar el pilot de Roses Maverick Viñales en la categoria de Moto 3, sumant el segon triomf consecutiu i el tercer de la temporada. El nou líder del mundial de la categoria va imposar-se en la darrera volta a Luis Salom i Sandro Cortese, malgrat no tenir la velocitat punta dels motors KTM. Àlex Rins va caure en la
segona volta i va fer-se
una fissura al dit.
I a Moto GP, nova victòria de Jorge Lorenzo, la quarta de la temporada, per davant de Casey Stoner i Dani Pedrosa. Tot i sortir malament, tant el mallorquí com el català van remuntar. El de Yamaha va superar Stoner, no així Pedrosa.