“Espero treure'm l'espina a 2a A”

Sí, és increïble. No t'ho pots imaginar. La gent es torna boja pel futbol. S'han abocat amb l'equip i han sortit al carrer a celebrar l'ascens. És una festa molt bonica.

Ha estat un mes i mig que, al màxim nivell d'intensitat, la veritat és que es fa una mica llarg. Són tres eliminatòries, sis partits, en què ho hem hagut de donar tot. I aquesta última, contra un equip amb el potencial del Tenerife, es preveia molt dura. Ho ha estat, però crec que l'equip ha treballat de valent. Ens hem sentit molt forts en la recta final i ha estat molt agradable jugar aquests dos partits, amb tant d'ambient.

Crec que sí. Hem demostrat tot l'any que som un equip molt fort, i en els moments importants sempre hem respost. A més de jugadors amb qualitat, que n'hi ha que destaquen, sempre hem fet valer el bloc i la solidesa, sobretot en defensa.

Estic molt content perquè m'he sentit un jugador important. He jugat tots els partits i només me n'he perdut un parell per sanció. Ha estat una temporada molt bona.

He jugat durant tota la temporada de central. Però la fase d'ascens, l'he completada tota de lateral dret. En els últims partits de lliga, hi havia els dos laterals drets lesionats, el tècnic m'hi va posar i el vaig convèncer. En canvi, de migcampista no hi he jugat. I em sembla que, a aquest pas, no m'hi posaran més.

És una categoria molt bonica i hi he pogut jugar dues temporades, però sense poder gaudir-ne gaire, perquè van acabar amb descens [a l'Alacant i l'Albacete]. Ara espero treure'm l'espina i tornar a jugar a segona A amb l'expectativa de la permanència.

És evident que jugar a prop de casa sempre agrada. I fer-ho a Girona seria un orgull. Però ells tampoc m'han dit res i aquí hi estic bé. Aquest any tampoc em volia marejar gaire, i em trobo molt bé a Ponferrada.