Sang blanca

A l'edifici del telecabina de Mont d'Arbois de l'estació d'esquí de Megève, entre les imatges dels campions d'esquí d'aquesta població del departament francès de l'Alta Savoia, hi figura la fotografia d'una catalana. Es tracta de Conxita Puig, nascuda a Aiguafreda fa 57 anys i considerada la millor esquiadora catalana de la història. El seu nom també està serigrafiat en una de les cabines que s'enfilen fins a la part central de l'estació, al costat del d'altres, com el del seu fill mitjà Stephane Tissot. «Quan l'Ajuntament em va dir que posarien el meu nom a una cabina em va fer molta il·lusió. Em vaig sentir adoptada a Megève després d'una arribada difícil.»

La Conxita es remunta a 35 anys enrere, quan, després d'abandonar la competició amb només 21 anys, es va traslladar a viure a Megève, el poble natal del seu marit i entrenador en l'equip espanyol d'esquí alpí, Roland Tissot: «No hi havia forasters, gairebé no parlava francès i va ser una mica dur perquè es tractava d'un poble de muntanya petit i tancat.» Enrere va deixar la família –«a la mare li va costar una setmana d'insomni assumir-ho»– i un palmarès que ja no ha estat igualat per cap altra esquiadora catalana. «No em sento pionera. Abans que jo ja hi havia altres noies, com Marta Pascual i Malen Morales, que havien fet copes del món. Potser sí que jo vaig pujar un graó més», assegura amb modèstia.

L'afició per l'esquí li va venir per tradició familiar: «Vaig començar a esquiar a la Vall de Núria, amb cinc anys. El meu pare, Antoni Puig, havia estat campió espanyol d'esquí alpí i em va transmetre la seva afició. Al gener ens duia a esquiar a Val d'Isère i, amb el temps, vam començar a fer competicions.» El resultat que va marcar el seu salt en l'elit va ser la victòria en la prestigiosa cursa internacional infantil Topolino, el 1967: «Van veure que tenia potencial i vaig començar a fer proves de la copa del món i d'Europa. Quan viatjava, em miraven estranyats perquè ningú pensava que a l'Espanya de Franco s'hi pogués esquiar.» La seva carrera va ser curta, però abans de retirar-se va tenir temps de convertir-se en la primera catalana que participava en uns Jocs Olímpics d'hivern: «Vaig anar a Sapporo, el 1972. Va ser una experiència una mica estranya perquè era l'única noia de la delegació espanyola. La vila olímpica estava separada per sexes, jo no parlava anglès i em vaig sentir una mica sola.»

Un cop instal·lada a Megève, Conxita Puig va començar una nova etapa que encara no ha tancat, la de professora de l'Escola d'Esquí Francesa: «Al principi, amb els fills, ho feia de manera intermitent, però llavors m'hi vaig dedicar de ple. Sempre m'ha agradat ensenyar.» Els seus tres fills han seguit les seves passes, ja que també s'han dedicat a la competició. Stephane és qui, de moment, ha arribat més lluny. El 2006 va acabar sisè en la general de la copa del món d'eslàlom, però un accident greu li va estroncar la carrera. «Ara torna a competir, però no ha pogut recuperar el seu millor nivell.» Sandra, la germana gran, va provar sort en la federació espanyola, de la qual en va sortir ben escarmentada: «Eren uns inútils i ho continuen sent», assegura la mare. El més petit de la nissaga, Maxime, és ara el més actiu, ja que el 27 de febrer, en l'eslàlom dels Jocs de Vancouver, es convertirà en el tercer membre de la família, després de la seva mare i el seu germà, que participa en una cita olímpica.

La Conxita no es planteja com hauria pogut ser la seva vida si no hagués conegut el seu marit: «No en tinc ni idea. Era molt jove quan vaig prendre la decisió de venir a Megève. Però qui m'havia de dir que, quan anava a Val d'Isère amb el pare, i passava per Moutiers, aquest acabaria sent el poble on portaria la meva filla a l'escola?»