Una fita a l'abast 27 anys després

El primer ciclista no català que amenaça la posició preferent de Rodríguez i Tondo és Luis León Sánchez, tercer a 48 segons. És gairebé impossible, doncs, que un dels dos no aconsegueixi la victòria final. Des del 1983, amb la victòria de José Recio, que un corredor del país no aconsegueix completar aquest repte. La victòria de Recio aquell any no va ser fàcil. Va atacar en els últims instants a Manresa i va patir el que no està escrit per conservar els pocs segons de diferència que li van donar la victòria. Va ser una Volta grandiosa per al ciclisme català. Miquel Àngel Iglesias va emportar-se els mallots dels esprints especials i les metes volants, i Josep Lluís Laguia, la classificació de la muntanya. Per trobar l'anterior triomf català ens hem de remuntar el 1960 per obra i gràcia del llegendari Miquel Poblet.

El triomf de Xavi Tondo en l'etapa també va posar punt final a una sequera de sis anys sense victòries d'etapa a la Volta des d'aquell triomf de l'enyorat Isaac Gálvez en un esprint a Barcelona el 2004. Melcior Mauri, el 1995, va guanyar una contrarellotge a Sant Sadurní d'Anoia.

Ningú recordava –s'haurà d'acabar investigant en la història antiga de la prova– una situació com la d'ahir. Que un ciclista del país guanyi l'etapa i que un altre sigui segon i es posi líder el mateix dia.