Nadal renuncia al Godó

«Sento molt no jugar a Barcelona, més que cap altre torneig, però aquest any, després de la victòria de Montecarlo, el cos em demana descansar», explica Rafa Nadal en el comunicat en què l'organització anunciava la baixa definitiva del manacorí. Però la notícia, des del cap de setmana passat, era ja un rumor que, ahir, es va anar consolidant amb el pas de les hores. «Les sensacions no són bones», reconeixia al matí el seu tècnic, Toni Nadal. La cita monegasca, des que van tornar de la gira nord-americana de pista dura (Indian Wells i Miami), es presentava com una prova per mesurar la resistència dels genolls en l'exigent gira de terra. Una prova que, tot i el rendiment ofert (assolint el sisè títol consecutiu cedint tan sols 14 jocs), no esvaïa els dubtes. El físic de Nadal necessita no sobrecarregar els genolls, sobretot amb vista a Roland Garros, un dels grans objectius d'aquest curs del balear. «He mencionat en moltes ocasions, des de fa temps, que el calendari de tennis, en concret aquesta part de la temporada de terra batuda, està mal estructurat i per a mi no jugar a Barcelona és una conseqüència d'això», segella Nadal.

A l'horitzó, el Masters 1000 de Roma de la setmana que ve. Un torneig en què defensa el títol assolit l'any passat. O el que és el mateix, 1.000 punts. El doble que a Barcelona, on el títol (sent Masters 500) són 500 punts. Un altre motiu, segurament, per renunciar al Godó, en què podia guanyar, com va fer a Mònaco, el seu sisè títol, el sisè consecutiu. El Godó, situat entre dos Masters 1000 (Montecarlo, abans; i Roma després) paga el preu del desgast acumulat, i la lògica selecció que els millors han de fer quan dissenyen la programació del seu calendari. Per a Nadal, recuperar el tron de Roland Garros (que va perdre el curs passat en caure a vuitens contra el suec Soderling) s'ha convertit en un repte ineludible. Un objectiu que inevitablement obliga a dosificar la càrrega física, i de partits. Per això tampoc s'hauria de descartar que renunciés a Madrid. Un torneig que comença d'aquí a tres setmanes (9 de maig), i acabarà just una setmana abans del Gran Slam parisenc. Possiblement massa precipitat, si el físic, aleshores, tampoc respon com preveien les evolucions mèdiques. Tanmateix, no és un problema nou.

L'any passat, el mateix Nadal ja advertia els riscos que implicava jugar el Godó. «Pensant-ho bé, potser no l'hauria de jugar», deia, amb la sinceritat que el caracteritza. La mateixa amb que, dies després, reconeixia que hauria d'haver renunciat a Madrid. «És l'únic torneig que potser trauria del calendari que he fet», afirmava. El motiu, a banda del lògic desgast, és que es disputa en altura a només una setmana de Roland Garros.

A Madrid, a més, hi defensa els punts de finalista, que són els mateixos que Barcelona (500). La càrrega de punts, per tant, és assumible si la contrapartida és firmar un bon resultat a París (presumiblement millorarà els vuitens de l'any passat i sumarà punts). I París, és un dels objectius prioritaris. Barcelona, aquest cop, per primer cop en el cas de Nadal, paga l'exigència del calendari.