La flama de Samaranch s'apaga
L'expresident del COI mor als 89 anys d'una insuficiència coronària
El decés suscita un seguit de mostres de condol sense precedents
Els funerals pel gran transformador de l'esport es faran avui a la catedral
«Anar-se'n sense patir i sense fer patir forma part de tot un estil de vida. Se n'ha anat tranquil, ha tingut una bona mort»
«No trobo paraules per expressar el dolor de la família olímpica»
«Va ser l'arquitecte d'un moviment olímpic fort i unificat, gràcies a la seva extraordinària visió i al seu talent».
«Era un efectiu ambaixador de Catalunya i Barcelona al món, gràcies a la seva capacitat per teixir complicitats positives»
«Aquesta notícia per esperada no és menys dolorosa. Sincerament crec que hem perdut el referent esportiu mundial»
«Va ser un gran innovador, es va avançar al seu temps»
«No hi han paraules, és un dia de dolor i dol per Espanya, era un espanyol universal»
«Va aconseguir la integració dels països i va aconseguir buscar la pau a través de l'esport»
«Ha fet moltes coses per l'esport, i també per L'esport de Catalunya. Mereix tots els reconeixements i honors»
«He perdut un amic, es tractava del català més universal que hem tingut»
«Estem profundament agraïts, les nostres dues aspiracions olímpiques no haguessin tingut ni sentit ni recorregut, ni haguessin tingut l'efecte de retorn tant extraordinari per Madrid si no hagués sigut per ell»
«La seva catalanitat va créixer amb els anys, havia notat durant els trenta que el coneixia que el seu sentiment de país, la seva imbrinació amb Catalunya havia anat augmentant i això hem feia goig»
«Va convertir l'esport olímpic en un espectacle de recaptar diners»
«Estava lligat a l'esport però no era esportista. Mai vaig tenir respecte per ell. Era el més semblant a un rei, donant-se luxes de totes classes»
«De la seva personalitat no es pot sostreure que va ser una persona amb una vinculació molt estreta, com a dirigent, amb l'etapa del franquisme, i això no es pot oblidar»
«Era el soci número 93 i la seva vinculació amb el club al llarg de 70 anys ha estat intensa i afectiva»
«Era una persona hàbil i diplomàtica en les relacions socials que va saber utilitzar aquestes dots per a la finalitat que es proposava»
«Ell va assumir el lideratge del moviment olímpic en un moment que estava amenaçat pel fracàs, el va modernitzar i el va portar a noves alçades»
«Ha sigut l'espanyol que més amunt ha arribat en la jerarquia esportiva, sempre ha donat el seu suport a Espanya»
«El recordarem com el precursor i qui més va contribuir al fet que els Jocs Olímpics se celebressin a Barcelona l'any 1992»
«La seva figura va saber projectar energia, entrega i talent, en la promoció de valors i en enfortí l'esperit esportiu de Barcelona, Catalunya i Espanya»
«Va lluitar amb energia per la transparència i el joc net»
«La història del patinatge i de l'hoquei sobre patins no s'entenen sense la seva extraordinària tasca»
«És una de les figures emblemàtiques de representació d'Espanya i una figura decisiva pel resorgir de l'esport espanyol i el moviment olímpic espanyol»
«Mai podrem agrair suficientment la seva decisiva contribució per tal que es poguessin celebrar el jocs olímpics de Barcelona de 1992 i l'enorme impuls que aquest esdeveniment va suposar per a la nostra societat»
«Va fer que l'esperit de Pierre de Coubertin mai fos oblidat en mig de les enormes pressions de l'esport modern»
«A nivell personal és una pèrdua d'una persona molt estimada i apreciada. Com a alcalde he de dir que ha tingut una debilitat per Banyoles extraordinària i ha estat present a totes els esdeveniments esportius més destacats des dels anys 60. Donant-li a Banyoles el segell de ciutat olímpica, un segell de gran prestigi i Banyoles sempre li haurà d'estar agraïda»
Joan Antoni Samaranch va morir ahir a Barcelona als 89 anys a causa d'una aturada cardiorespiratòria posterior a una fallada multiorgànica que tenia el seu origen en la insuficiència coronària aguda que va patir diumenge, minuts després d'haver ingressat –pel seu propi peu– a l'hospital Quirón de Barcelona. L'estat de salut del president d'honor del COI ja era irreversible, com van donar a entendre dimarts els metges que l'atenien. Samaranch va morir sedat i acompanyat de la seva família, la seva companya, l'artista Lluïsa Sallent, i els seus fills, Maria Teresa i Joan Antoni, amb les seves famílies.
La salud de Samaranch havia empitjorat notablement des que va deixar la presidència del COI el 2001. Poc després de passar el relleu a Jacques Rogge va ingressar en un centre clínic de Lausana per cansament extrem. Aquell mateix any, va tenir problemes d'hipertensió arterial i va ser ingressat a Barcelona. El 2007 va patir un quadre d'hipertensió i l'octubre passat es va desmaiar a Mònaco quan participava en el Saló Mundial dels Mitjans, l'Esport i la Televisió. Tot i això, el dirigent català va assistir entre el 12 i el 28 de febrer als Jocs Olímpics d'hivern que es van fer a Vancouver. Un dels seus darrers actes públics va ser el 4 de març a l'ajuntament de Barcelona, on va rebre el premi Fundació Consell Espanya-Xina. Precisament a la Xina, a Xangai, serà on es farà present Samaranch un cop mort: un llibre editat per la Generalitat per donar a conèixer Catalunya als xinesos que visitin l'Expo Universal de Xangai en la setmana de Catalunya conté un pròleg de Samaranch, amb el títol «Catalunya i la Xina, amics per sempre», en el qual apel·la a «la convivència, la tolerància, el respecte i l'entesa», remarca «la història i la identitat mil·lenàries» de Catalunya i se sent «orgullós» de la seva llengua, cultura i identitat.
Diverses personalitats i amics es van acostar a l'hospital Quirón per donar el condol a la família. Especial significació va tenir la presència de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i una de les dues icones –juntament amb Samaranch– dels Jocs del 1992.
La volta al món.
LA BIOGRAFIA
Cinc hores per dir adéu a un català universal
Els actes de comiat a Joan Antoni Samaranch començaran avui a les 10 amb una recepció del president català, José Montilla, als familiars. La capella ardent amb les despulles de l'expresident del COI s'instal·larà al Palau de la Generalitat –com correspon a les persones que han rebut la Medalla d'Or de la institució– i a 2/4 d'11 es farà un acte restringit al saló Sant Jordi del Palau. La capella ardent estarà oberta al públic entre les 12 del migdia i les 5 de la tarda a fi que totes les persones que ho desitgin puguin donar el seu últim adéu a un dels catalans més universals. Tot seguit, les restes mortals de Samaranch sortiran cap a la catedral, on a les 6 s'oficiarà el funeral. Samaranch serà incinerat, com era la seva voluntat.
