Albert Ramos, la victòria del trampolí

Amb 22 anys, Albert Ramos-Viñolas és un tennista bregat en els circuit Futures (4 títols) i challenger (2 finals), però fins ara, mai no havia pogut disputar un quadre ATP. I ho havia intentat. Els tres últims anys havia disputat la fase prèvia del mateix Godó i dos cops a València, i a principis de curs, a l'obert d'Austràlia i Sydney. No n'havia passat cap, fins aquest cop. Tot i que la va jugar a última hora. L'entrada en el quadre de Fernando Verdasco el va privar de la invitació que l'organització tenia a punt per a ell.

Finalment, doncs, es va veure obligat a jugar la prèvia. I la va superar imposant-se en el duel decisiu a l'equatorià Nico Lapentti (7-6, 6-7 i 6-4) amb poc menys de tres hores de joc. Un triomf sofert que ja anticipava una entrada estel·lar al quadre definitiu. El nord-americà Russell, 72è del món, no va ser tant rival com s'esperava per a un debut en una cita ATP. En dos sets i amb solvència, Ramos va evidenciar el bon nivell del seu tennis, el mateix que ja havia excel·lit contra el veterà Lapentti, exnúmero 6 del món.

«Estic molt content, no m'ho pensava, que guanyaria, però de mica en mica he anat entrant en el partit», diu, sincer. Una mentalitat humil i optimista. En els dos primers sets, amb el marcador en contra, ha sabut trobar el forat que li ha deixat un confiat Fernando González. El xilè, 11è del món (top ten virtual), partia com a quart cap de sèrie del quadre, i després de la baixa de Nadal, s'entreveia com un dels grans favorits al títol. «Pensava que era inferior a ell», reconeix el mataroní, que va fer el que havia de fer: deixar-se anar. Amb un drive profund i un revés a dos mans solvent, va explotar el servei angulat (aprofitant el fet de ser esquerrà) per sentir-se, durant molts jocs, dominador de l'intercanvi, insistint en el revés de González i contrarestant la seva potentíssima dreta.

«Ho he donat tot, he pensat que ho havia de donar tot amb aquest públic tan increïble», explica. Sobretot quan el partit bullia. En el desempat del segon set, amb el primer a la butxaca, va disposar de tres pilotes de partit. «Creia que se m'escapava», remarca. Però aleshores, els dolors abdominals (instigats pel dolor d'estómac) del xilè van reaparèixer (amb 1-0, en aquest tercer set, va reclamar l'assistència del metge del torneig, Ángel Ruiz Cotorro). «M'ha fet dubtar, però el seu servei més fluix em feia més mal que el fort», explica, amb un somriure. «He tingut la sort de servir bé, mantenir el meu servei i guanyar», afegeix, visiblement cansat. Per les dues hores i mitja de tennis, i pel ritme del partit, lògicament més elevat del que està acostumat Ramos (el del circuits menors: Futures i challengers). Avui disputa els vuitens contra el jove letó Gulbis, que ha estat tres setmanes entrenant-se a l'acadèmia Sánchez-Casal. «L'únic que puc intentar és lluitar cada punt i donar el màxim, és l'únic que em queda», afirma. Però tot i l'esforç, encara va tenir temps de jugar el dobles. Possiblement és l'esperonament que reporta l'estrena. L'estrena més dolça, una estrena que ni el mateix Ramos podia imaginar. Per això ho vol disfrutar. «No cada dia es guanya, i menys a gent tan bona, perquè no estic acostumat a jugar contra ells», revela. Perquè la realitat del mataroní no és l'elit del circuit. Fins ara. La victòria d'ahir podria ser l'esperat trampolí. «És clar que em dóna confiança, però s'han de tenir els peus a terra, perquè els meus tornejos no sempre són els ATP, jugo molts challengers», reflexiona. Amb tot, els triomfs del Godó escenificaran el salt merescut d'Albert Ramos, que segur que deixarà enrere el 161è lloc del món que ocupa actualment.