Josep Masachs
Màxim golejador de l'Asobal
«Això ja no m'ho treu ningú»
EL FUTUR
«Jugaria on fos. L'handbol és el que m'agrada i el que em dóna de menjar»
—El premi com a màxim golejador compensa el descens de l'equip?
—«Personalment, és un trofeu que ningú ja no em traurà. Llàstima que col·lectivament no hem pogut salvar-nos.»
—Durant moltes jornades competia per ser pitxitxi amb un bon amic seu, Cristian Malmagro. Estàveu picats en la distància?
—«Ens coneixem de tota la vida i parlem molt sovint. Durant tota la temporada hem fet broma de la diferència de gols que teníem. Llàstima que es lesionés.»
—Tots dos sou un magnífic exemple de l'increïble planter del BM Granollers. Si no m'equivoco, formàveu part d'un equip juvenil imbatible...
—«Sí, vam ser campions d'Espanya. D'aquella generació també hi ha en l'Asobal l'Álvaro Ferrer, l'Albert Rocas, el Manel Pérez i l'Ivan Raigal.»
—A Galícia hi jugava cedit. El San Antonio ja ha confirmat el seu retorn a Pamplona?
—«En principi sí, però el club està en un procés de fusió amb l'Anaitasuna, i fins que això no s'acabi no se sabrà què passa amb tots els jugadors del club que tenim contracte.»
—La crisi, doncs, també assota l'handbol?
—«Sí. Ara tot plegat està molt malament, costa molt fer-s'hi un lloc.»
—Hi ha la sensació que el Barça i el Ciudad Real són d'una altra lliga, com passa en el futbol amb el Barça i el Madrid...
—«La diferència econòmica entre les plantilles d'aquests dos equips i les altres es nota massa. El seu poder econòmic és inabastable, però esperem que el seu domini no sigui etern, que en el futur sorgeixin altres equips i torni la igualtat.»
—Fa dues temporades, quan jugava al Ciudad Real, ho va guanyar tot. Què va sentir llavors?
—«Mirant-ho amb perspectiva veig que la decisió de marxar del Granollers i de casa, que va ser molt dura, ha anat donant fruits ja sigui en forma de títols col·lectius o de reconeixements individuals, com aquest any.»
—Ja ha parlat amb Valero per si té lloc en la selecció espanyola?
—«No he parlat amb ell, però m'agradaria anar-hi. Només puc fer una cosa: treballar i esperar.»
—Malmagro ha acabat fitxant per un equip de la lliga danesa, el Kobenhavn. Si el San Antonio no el pot pagar li agradaria seguir les seves passes i jugar a l'estranger?
—«Jo el que vull i el que m'agrada és jugar a handbol i això és el que em dóna de menjar. Per tant, estic disposat a anar on sigui. Ara, però, ha acabat la lliga i el que vull és desconnectar un temps.»
—El Granollers juga dissabte l'anada de la final de la recopa contra el Gummersbach. Com ho veu?
—«He parlat amb alguns jugadors de l'equip i tots ho tenim clar. Obtenir un bon resultat a Alemanya és la clau de la final, perquè en el partit de tornada al Palau, amb tota l'afició, el Granollers és favorit.»
—Però jugar a Alemanya no és fàcil...
—«He tingut la sort d'anar-hi. Un cop hi has jugat ja saps, de fet, que competir en aquelles pistes és tot un plaer. Dóna gust jugar en aquell ambient, però has d'estar psicològicament preparat. Des d'aquí els desitjo, de veritat, molta sort i que siguin campions.»
entRevista a JOSEP MASACHS.
Valero i Masachs, els dos extrems
L'Octavio Pilotes Posada ha jugat tota la temporada amb dos extrems catalans: Masachs a la banda dreta i Valero Rivera –fill del seleccionador i exentrenador del dream team blaugrana– a l'esquerra. Malauradament, tot i la bona temporada personal dels dos jugadors, l'equip no ha pogut evitar el descens. Si Masachs és una de les joies del planter del Vallès, Rivera va sorgir de les categories inferiors de l'etern rival, el FC Barcelona, club amb el qual va jugar en el primer equip i que va deixar per no veure frenada la seva progressió. Aquest últim va ser notícia ahir, perquè el seu pare el va convocar per primer cop a una concentració de la selecció espanyola per preparar la fase de classificació per al mundial del 2013 al Brasil. En la llista no hi ha els jugadors amb competicions europees pendents –Barça, Ciudad Real i Granollers– però sí que hi és Malmagro, ja recuperat de la seva última lesió.
