Tot Recordant
Rosa Torras, la primera catalana que va participar en uns Jocs Olímpics
Va ser en la cita olímpica d’ara fa cent anys a París (1924)
Aquest estiu ha fet cent anys justos de la primera participació femenina i catalana en uns Jocs Olímpics i justament va ser a la ciutat de París. Era la tennista barcelonina Rosa Torras Buxeda, que va morir tal dia com avui de l’any 1986, als 91 anys, només uns dies abans que Joan Antoni Samaranch pronunciés la cèlebre frase “À la ville de... Barcelona” (el 17 d’octubre del 1986).
Nascuda en el si d’una família burgesa de finals del segle XIX, els seus pares, Cèsar August Torras i Ferrari (promotor de l’excursionisme català) i Francesca de Sales Buxeda i Pujol, la van educar d’una manera diferent de com s’educaven les nenes d’aleshores. Des de ben petita la van vestir amb pantalons, la pentinaven a la moda parisenca de l’estil garçonne (cabells curts, llisos i amb serrell). La van instruir en l’esport i la van convertir en tot un esperit lliure. La seva imatge també es va fer popular perquè va ser vista sovint fumant cigarretes amb uns broquets llarguíssims.
La seva carrera esportiva va anar lligada al Reial Club de Tennis de Barcelona, un dels més antics del país, i del qual va arribar a ser la sòcia número u. Va ser campiona de Catalunya individual en dues ocasions (1919 i 1920); de dobles, en vuit (el 1924, amb M. Luria; el 1925, amb M.L. Marnet; el 1926, el 1930 i el 1931, amb B. Dutton de Pons; el 1927, amb C. Fabra, i el 1932 i el 1933, amb M.C. López de Lerena), i de dobles mixtos, en sis (el 1924, amb A. Juanico; el 1926, amb F. Sindreu, i el 1928-31, amb E. Maier), i també va ser nou vegades campiona d’Espanya: individual (1927), dobles (el 1929 i el 1930, amb M.C. López de Lerena, i el 1931, amb B. Dutton de Pons) i mixtos (el 1929 i el 1931, amb E. Maier, i el 1932, amb A. Durall). Però la seva gran gesta va ser en la seva actuació en els Jocs Olímpics de París del 1924. Era la primera vegada que una dona catalana hi participava. Ho va fer amb la delegació espanyola i l’acompanyaven 47 esportistes catalans homes més, gairebé el 50% del total de la delegació. Els esportistes homes catalans ja s’havien estrenat en uns Jocs Olímpics en la segona edició (París, 1900): van ser cinc dels sis esportistes que hi enviava l’Estat espanyol. Aquells Jocs del 1924 es van disputar entre el 4 de maig i el 27 de juliol, i Torras s’hi va estrenar el 13 de juliol amb un enfrontament individual. La tennista va fer furor a la graderia, no pel fet de ser la primera dona catalana, sinó per haver competit amb una bronquitis. Segons relata la premsa de l’època, cada dos jocs s’asseia i es cobria el cap amb una tovallola per fer inhalacions de vapor d’aigua amb eucaliptus que algú anava escalfant amb un fogonet, a peu de pista. Així va continuar disputant un partit rere l’altre fins a quedar eliminada, però en cap cas li va passar mai pel cap retirar-se.
Fora de les pistes, va ser introductora a la capital catalana del bridge, joc de cartes en què era una estrella i amb el qual va obtenir una gran quantitat de trofeus i títols.
L’endemà de la seva mort, Alberto Armengol, redactor d’esports i amic personal de Torras, va escriure un obituari a La Vanguardia en què la destacava com tot un personatge de l’Eixample, la qual sempre vestia amb pantalons, anells, arracades i collarets, i sovint era envoltada per un núvol de coloms.
