Joel González: “Vull ser el millor de la història”
Londres 2012.. El taekwondista empordanès valora la seva gesta olímpica l'endemà d'una jornada històrica i explica els seus plans immediats
Joel González viu en una voràgine des que dimecres al llindar de la matinada va assolir el títol olímpic de taekwondo en la categoria de menys de 58 kg. Arribava a la cita com a doble campió europeu i mundial, però res comparable amb tot el rebombori que ha generat la victòria en els Jocs de Londres. L'ambició de l'esportista de Vilafant, però, no té aturador: “He fet un cicle boníssim, però el millor és no posar-se sostre. Afrontaré el pròxim mundial amb la il·lusió del primer. Vull convertir-me en el millor taekwondista de la història.” Amb el seu talent, determinació, sacrifici, capacitat per controlar els nervis i joventut –22 anys–, és un referent per a una bona temporada. “Tenim campió per a una pila d'anys”, subratlla Elena Benítez, component de l'equip tècnic de la selecció espanyola de taekwondo.
De pressa, de pressa
Per a González, tot ha passat molt de pressa. “Fa quatre anys, quan es van disputar els Jocs de Pequín no em podia ni passar pel cap que jo pogués competir en els Jocs de Londres i, encara menys, que aconseguís el títol olímpic. Quan vaig guanyar el primer mundial el 2009 ja vaig veure que podia fer coses grans.” El lluitador empordanès va reiterar que, tot i tractar-se d'un esport individual, el seu èxit a Londres és el fruit del treball d'un gran equip: “Des dels entrenadors, els psicòlegs, els fisioterapeutes, els metges i els meus companys d'entrenament. Tenim taekwondistes de molt nivell i perquè jo hagi pogut ser aquí, n'hi ha sis que s'han hagut de quedar fora.” I sobre la seva fredor a l'hora d'afrontar els combats, va afirmar: “Segur que és una cosa innata, perquè no la treballo de cap manera. Intento gaudir de cada moment de la vida i miro de fer el mateix en els combats.” En aquest sentit, el seu entrenador, Fran Martínez, va afegir: “La traducció de la paraula taekwondo vol dir ‘el camí espiritual del peu i del puny'. És un esport amb una filosofia al darrere. I podeu comprovar que els practicants són persones molt tranquil·les.” El nou campió olímpic es va referir al taekwondo com si es tractés d'una partida d'escacs. “En dècimes de segon has de prendre una decisió per tocar el punt correcte i buscar l'errada del contrincant”, va explicar.
En la jornada històrica de dimecres, entre la cerimònia del podi i després el control antidopatge, Joel González i Brigitte Yagüe no van poder anar a dormir fins a les 3 de la matinada. “Havíem pensat anar de festa per celebrar-ho, però finalment ho vam posposar. Encara ha de competir el nostre company Nicolás García, i li hem de donar tot el nostre suport”, va sentenciar.
Hi haurà rebuda a Vilafant
L'alcaldessa de Vilafant, Consol Castenys, va confirmar ahir que l'Ajuntament farà a Joel González una recepció oficial i li lliurarà la medalla de la ciutat. Serà una festa popular. “El setembre inaugurem el pavelló de Vilafant. Estaria molt bé que es digués pavelló Joel González”. L'Ajuntament de Figueres també li prepara una festa de rebuda.
