Classificacions
Purito perd la Vuelta
Joaquim Rodríguez no va poder aguantar un atac inesperat del ciclista madrileny a cinquanta quilòmetres de la meta
El de Parets del Vallès va cedir el mallot vermell de líder i ara ocupa la tercera posició a la general
Joaquim Rodríguez (Katuixa) va perdre la roda d'Alberto Contador (Saxo Bank) a cinquanta quilòmetres del final de l'etapa i el mallot vermell de líder en la línia d'arribada, en una excel·lent jornada de ciclisme. La davallada el va deixar tercer a la general, a més de dos minuts de l'espanyol, i sense marge de recuperació en les últimes quatre etapes.
Els últims dies, el de Parets del Vallès havia respost totes les envestides del madrileny, fins i tot les que va rebre en les rampes més dures durant la trilogia muntanyosa. Però ahir va quedar sense gasolina i es va encallar en un port de segona categoria, i no va poder mantenir la petja de Contador, que, excel·lentment assistit pels seus companys d'equip i culminant una estratègia magistral, es va emportar l'etapa i la volta espanyola si res ni ningú no ho evita. Al final, el català tampoc va poder mantenir el ritme d'Alejandro Valverde (Movistar), que, veient-lo fluix, li va pispar la segona posició i el va relegar al tercer lloc de la general.
Ahir, es va reprendre la competició a la Vuelta després del segon dia de descans amb l'atenció centrada en l'etapa de dissabte, la penúltima, amb final a la temuda Bola del Mundo, on es considerava que s'havia de lliurar la batalla decisiva. En aquest ascens d'onze km amb un desnivell mitjà del 8,60% Purito havia de mirar de conservar els 28 segons que mantenia amb Contador.
Bogeria èpica
Però el madrileny, ambiciós, no es va voler jugar la Vuelta a l'última carta. Dimarts havia anunciat que ho intentaria fins al final i ahir era la primera oportunitat. En els últims quilòmetres de l'ascens al Collado de la Hoz, el ciclista del Saxo Bank va sortir disparat. Purito no va reaccionar, encara que, si hagués intuït la magnitud de la tragèdia que se li aproximava, s'hi hauria llançat al damunt. Va preferir no cremar totes les naus i esperar recuperar les sensacions dels últims dies o si més no algun corredor aliat que el conduís a Contador més endavant.
Cinquanta quilòmetres podien semblar un marge suficient per refer-se. Però no pas ahir. Contador tenia ales a la bicicleta i Purito, pedres. I, sobretot, el madrileny comptava a la fuga davantera amb dos companys (Jesús Hernández i Sergio Paulinho) i amb un vell amic, l'italià Paolo Tiralongo (Astana). El fins ahir segon a la general no va tardar a connectar amb el grup davanter i quan ho va fer la distància entre ell i Rodríguez va començar a créixer amb rapidesa. Els dos Saxo Bank van imprimir un fort ritme baixant fins que es van esgotar. Contador no en tenia prou i va incrementar la velocitat esperant trobar algun aliat que l'acompanyés uns quants metres més –era conscient que cada segon de més que guanyava enfonsava una mica més el seu rival, a qui no estava disposat a deixar amb vida després de tantes jornades d'intentar atacar-lo en va–. L'italià de l'Astana Paolo Tiralongo, a qui va regalar una etapa del Giro d'Itàlia el 2011, li va tornar el gest col·laborant una estona donant-li relleus i catapultant-lo cap al triomf.
A darrere, Purito no va tenir la mateixa sort. Quan el seu company, el català Albert Losada, va quedar sense energia, a falta de catorze km per a la meta, es va trobar absolutament sol davant del perill. Aleshores, en ple ascens a Fuente Dé, Valverde va provar si podia treure profit de la debilitat de Purito. Va tensar la corda, el català va aguantar un instant l'estrebada, però aviat va cedir. El de Movistar va detectar que era la seva possibilitat d'escalar un lloc a la general i, empès pels companys Benat Inxausti i Nairo Quintana, es va plantar a la meta trepitjant els talons a Contador i obtenint el botí. Més de dos minuts després, Joaquim Rodríguez va creuar la meta fos i sense la Vuelta.