Monumental Purito

Joaquim Rodríguez és un batallador nat. Un ciclista amb majúscules. Dels que no s'arronsen davant de les adversitats. Fa una setmana es va quedar sense gasolina en el campionat del món que tant anhelava, però lluny d'enfonsar-se ha continuat pedalant fort uns dies més. Ahir el seu esforç va ser novament recompensat i ningú, absolutament ningú, li va poder robar ni una mica de protagonisme. Se'l va emportar tot merescudament després de convertir-se en el primer corredor estatal a guanyar el Giro de la Llombardia, una de les curses més prestigioses del calendari –l'últim Monument de la temporada–, gràcies a l'atac que va llançar a deu quilòmetres de la meta, desafiant el xàfec, i que cap rival va poder respondre. “Vaig guanyar la Fletxa Valona, vaig ser segon en el Giro i tercer en la Vuelta i després em vaig preparar al màxim per al mundial i Llombardia. En el mundial vaig tenir una actuació irregular, però aquí he guanyat”, va dir.

A més, la victòria li permet superar l'anglès Bradley Wiggins (Sky) al capdavant de la classificació de l'UCI World Tour i convertir-se en el guanyador virtual d'una competició que ja va guanyar el 2010. Només queda una prova del circuit mundial, el Tour de Pequín, i en principi Wiggins no té previst participar-hi. Per tot plegat, el català estava exultant al final de la carrera. “És el triomf més important de la meva carrera. L'objectiu era guanyar aquesta prestigiosa prova i liderar la classificació mundial.”

El de Parets del Vallès va sentenciar la cursa en l'últim obstacle del dia, a Villa Vergano. La seva acceleració va dinamitar el grup que encapçalava la prova, integrat per primeres espases com Alberto Contador, Samuel Sánchez, Rigoberto Urán, Sergio Henao, Ryder Hesdejal. Cap d'ells va trobar energia per a la rèplica. Després de coronar va desafiar els revolts, endimoniats per culpa de la pluja, i va recórrer els últims vuit quilòmetres sol fins a plantar-se en solitari a la línia d'arribada, on va llançar el bidó a l'aire, amb ràbia. “Quan he vist que els meus rivals estaven cansats i jo fort, he decidit atacar. La pujada a Villa Vergano m'agradava. Pensava que algú em podria seguir, això fa la victòria més gran”, va reconèixer el vallesà.

Prèviament, el mateix Purito havia intensificat el ritme en el temut ascens al Mur de Sormano (1,9 km amb un pendent mitjà del 15% i amb rampes màximes d'entre el 25% i el 27%) castigant els rivals. Encara que va ser més decisiu el descens que no pas la pujada. El principal favorit a la victòria, el belga Philippe Gilbert, va caure i va haver d'abandonar el dia que estrenava el mallot irisat de campió del món.

El català Albert Losada (Katuixa) va ser protagonista en la primer part entrant a l'escapada.