Purito mira a París
Ciclisme. Joaquim Rodríguez espera saber quin serà el recorregut per confirmar que disputarà un Tour que celebrarà el centenari
Purito Rodríguez va acabar la temporada amb la victòria en el Giro de la Llombardia, un resultat que li va permetre posar la cirera al pastís de la seva millor temporada com a professional, en la qual ha estat en líder de la general en el Giro i la Vuelta i ha acabat al podi –segon i tercer, amb dues i tres etapes, respectivament– de dues de les tres voltes per etapes més importants. I és a partir d'aquestes dues fites que, ja mentre es disputava la Vuelta, Purito va deixar entreveure la il·lusió de poder acabar la seva carrera havent vestit també el mallot groc i pujant al podi del Tour. “Retirar-me amb un podi en les tres grans curses seria espectacular. Tampoc estaria malament vestir-me de groc, perquè ja ho he fet de rosa en el Giro i de vermell en la Vuelta”, deia aleshores. Un objectiu que pren força després que diumenge es va presentar el traçat del Giro del 2013, i la valoració que en feia ahir Rodríguez a l'agència de notícies russa F-Sport: “El Giro serà molt complicat, la contrarellotge és molt llarga i m'hi jugaré molt temps. Hi ha sis etapes per sobre dels 200 quilòmetres, inclòs el final a Brescia. M'agrada córrer a Itàlia, on tinc molts seguidors, però estic esperant el recorregut del Tour per estudiar la meva participació.” Joaquim Rodríguez ja va debutar en el Tour en l'edició del 2010 –els dos últims anys ha fet Giro i Vuelta–, va acabar vuitè i va guanyar una etapa, el 16 de juliol (la dotzena). Aquell dia volia pactar amb Alberto Contador per endur-se l'etapa i que el madrileny esgarrapés segons en la general, però la resposta va ser negativa i per això des de llavors la relació entre tots dos s'ha anat tensant: Contador li va pispar l'etapa en el Giro quan Rodríguez volia dedicar-la a Xavi Tondo, fa dos anys. I en l'última Vuelta...
Inèdits
El 2003 es van celebrar els 100 anys del Tour, però aquesta edició del 2013 serà la del centenari. I tot i que el recorregut es presentarà el 24 d'octubre al Palau de Congressos de París, ja se'n coneixen detalls. Com que començarà el 29 de juny a Còrsega amb una etapa en línia –no hi haurà pròleg– de 146 quilòmetres amb perfil pla i que tant la segona (147, amb un port de segona) com la tercera (155, a la costa oest i amb tres ports) es faran també a l'únic districte francès que encara no ha vist el Tour, segons va avançar el diari Corse Matin. També l'ASO va confirmar que la quarta etapa seria una contrarellotge per equips, a Niça –d'uns 20 quilòmetres– i que la cinquena sortirà de Cagnes-sur-Mer. Un inici que afavoreix Purito, igual que la presència del Mont Ventoux –inèdit des del 2009– a l'inici de la tercera setmana. També es pujarà l'Aup d'Uès dos cops en la mateixa etapa –el 1979 va ser escenari de dos finals d'etapa– i fins i tot es va especular que podria ser l'última en lloc dels Camps Elisis.
És clar que també en el terreny dels rumors hi ha que, pel fet de ser l'edició número 100, l'últim dia es podria recuperar la crono individual a París, com la que va resoldre el duel entre Lemond i Fignon el 1989. O que hi hagi una cronoescalada, si bé que el Giro l'inclogués en el seu recorregut podria fer que l'ASO se'n desdigués.
Pendent del que faci Wiggins
No afectarà la seva decisió però sí que Purito segueix de reüll què fa Bradley Wiggins. Sobretot per confirmar que és el número u del rànquing UCI del 2012 –ja va ser-ho el 2010– gràcies a la seva victòria dissabte, tot i que el guanyador del Tour podria treure-li aquesta posició de privilegi si anés a córrer el Tour de Pequín la setmana que ve –poc probable– i a més el guanyés. Ara, el català té 692 punts i Wiggo, 601. Tampoc és clar que Wiggins intenti revalidar la seva victòria en el Tour de França, després que un dels seus entrenadors des que feia pista, Shane Button, digués a Eurosport Britain que Froome seria l'aposta de l'Sky per a un Tour amb tanta muntanya i que Wiggins se centraria en el Giro i la Vuelta. L'objectiu, intentar guanyar la Triple Corona abans de retirar-se; una gesta assolida per Anquetil, Gimondi, Eddy Merckx, Bernard Hinault i Alberto Contador.